Hi ha molta gent que quan veu un insecte sent por. A la majoria dels infants, en canvi, observar-los els meravella.

Un dia, els nens i les nenes del grup del Cirerer jugaven a l’aula quan algú va cridar: “Mireu! Una papallona!”. No van passar ni 30 segons que ja hi havia 5 o 6 infants interessats en aquell animaló que hi havia en el marc de la finestra.

Al llarg de tot el trimestre hem tingut una mirada conscient i atenta a tots els insectes que anaven trobant. Un dia una mestra ens va portar un saltamartí que havien trobat al pati. El vam tenir uns dies a dins d’una caixa per observar-lo, dibuixar-lo, fer-lo amb plastilina… Li vam posar sorra, fulles, aigua… i teníem el convenciment d’estar cuidant-lo molt. Però un dia, mirant-lo a la rotllana, el vam sentir neguitós. S’havia passat el dia al voltant del pot d’aigua, no sabem si era perquè hi havia una aranya rondant per allà. Ens semblava que intentava fugir nerviós per les parets de la caixa.

L’havíem d’alliberar! Vam portar-lo a la plaça de la Xicranda, li vam obrir la caixa i semblava que no volia sortir. Vam alçar el got d’aigua per acostar-lo a l’arbre i, de sobte, el saltamartí va volar cel amunt veloç com un llamp! Quina llàstima no haver tingut una càmera a prop per poder gravar l’emoció d’aquell moment!