A l’Olivera, els nens i les nenes manipulen papers de diferents tons i pensen quins elements de la natura els recorden. Passegen per l’escola i troben cinc relacions:

• El color de la sorra de la platja, de la poma pelada, del plàtan pelat, del cistell de la classe i del dimarts.
• El color del moniato, d’un porc, del davantal de la gegantona Mariona i del terra de l’escola.
• El color de la carbassa, del pa, del vímet, de les cadires i les taules de la classe.
• El color del cartró i els taps de suro.
• El color de la terra de la suculenta, els troncs dels arbres, de la xocolata i de la castanya.

Creen els diferents colors fent barreges i després pinten fent ballar bales.

La mestra explica el conte “No hay dos iguales”, de l’editorial Kalandraka, i reflexionen sobre el que els fa diferents, especials i únics.

Els infants s’observen i fan el seu autoretrat amb el paper de color que més els identifica.

Es retroben a la rotllana i després a través de gotes, entre tots fan una xarxa.

Van a la platja a buscar sorra i a jugar. Decideixen que durant les vacances tots s’emportaran un pot que ompliran de sorra d’algun lloc que els sigui important. La sorra esdevé un pretext que els vincula amb la família i amb els propis orígens.