Un dia a l’hora del pati vàrem veure un ocell una mica estrany. Ens va cridar molt l’atenció els moviments que feia volant. Ens n’adonàrem que era un ratpenat! I descobrírem que vivia en un forat a la façana de l’escola, sobre la nostra aula.

Vam començar a buscar informació sobre els ratpenats i vàrem descobrir que dormen de dia, que viuen en família, que les famílies de ratpenats s’anomenen “colònies”.

“És clar! Com quan anem a les colònies en família que dormim tots junts. Els ratpenats fan igual”.

Com és que un ratpenat ha decidit viure a l’escola? On viuen normalment?

Llegim el conte On és l’elefant? un llibre-joc visual amb valor afegit, ja que mostra el mal que fa la desforestació a l’hàbitat animal. Ens ajuda a entendre que cada cop hi ha menys boscos i espais naturals i que això aboca els animals salvatges a buscar altres indrets per viure.

El ratpenat no fa nius, viu en les esquerdes dels troncs dels arbres vells dels boscos (cada cop n’hi ha menys) i a les coves. El nostre veí, potser, no havia trobat un lloc millor per fer casa seva. Decidírem que, igual que la resta de grups havien penjat nius artificials per tal que els ocells hi visquessin als arbres del pati, nosaltres penjaríem un refugi de ratpenats. D’aquesta manera, el nostre veí, potser, decidiria viure-hi.

“O podria convidar als amics i amigues”, “o potser té família i necessiten més espai”, “o pot ser l’habitació dels nens”.

Com és que havia decidit justament viure sobre la classe del Mandariner?

Vam sortir al pati a investigar! I vam descobrir que és l’única aula que té un forat prou gran perquè hi càpiga un animaló petit. Havíem estat molt afortunats i afortunades.

Vàrem explicar un altre conte molt bonic, Plantant els arbres de Kènia. Wangari Maathai, guanyadora del Premi Nobel de la Pau de 2004 i fundadora del moviment Cinturó Verd, va créixer a Kènia, on any rere any, les terres van ser desforestades i el paisatge es va transformar cada vegada més. La Wangari va marxar a estudiar als Estats Units i quan va tornar, tan sols va trobar horts secs, gent desnodrida i els arbres havien desaparegut del paisatge. Ella va canviar la sort de la seva terra ensenyant a tenir cura d’ella. Des de la creació del moviment Cinturó Verd, s’ha propiciat la plantació a Kènia de més de 50 milions d’arbres, facilitant, a més, la formació de milers de dones en la silvicultura i l’apicultura.

Després d’aquesta lectura tan interessant se’ns va ocórrer una idea: I si fem un Cinturó Verd del Mandariner? Fabricàrem les anomenades “BOMBES DE VIDA”. Una barreja d’argila, sorra i llavors amb forma de pilota que es deixa assecar. Durant la nostra sortida a Gualba les vàrem llençar per “reforestar” i així, ajudar als ratpenats i altres animals.

A través de tot el que anàvem descobrint, els nens i les nenes del Mandariner, varen decidir que volien ajudar els ratpenats perquè ells ens ajuden molt a les persones. Els ratpenats ens ajuden menjant mosquits, insectes, pol·linitzant i repartint llavors. Com els podíem ajudar nosaltres? Donant-los a conèixer i explicant totes les seves virtuts!