Avui ha estat un dia molt emotiu: després de molts anys, la Carme Tura ens ha tornat les claus de l’escola, s’ha jubilat!
Els alumnes i els companys ens hem trobat a la sala d’actes per fer-li un merescut comiat.
Treballadora, compromesa, implicada, afectuosa,…
Fins aviat, Carme!
Gràcies per haver estat els meus companys de vida i de feina.
Gràcies a tots pares, alumnes i companys heu estat una part molt important i us portaré sempre amb mi.
De petita ja volia ser mestra i ho he pogut disfrutar tots aquests anys amb la vostra companyia.
Gràcies a les persones que van creure en nosaltres (M.Teresa Burgada i jo) i ens van donar l’oportunitat de portar a terme tot el que havíem après a l’Escola de Magisteri. Érem joves i teníem molta il.lusió, energia i empenta, ara hi podem sumar tot el que hem anat aprenent de companys, alumnes i pares, i experiència que realment és molt important.
Us comparteixo una creença que tinc i que m’ha acompanyat tots aquests anys:
– No hi ha nens ganduls, distrets, “dolents”,… hi ha nens amb dificultats que no hem sabut comprendre, detectar,… per tant no ens podem rendir cal buscar el motiu de les seves dificultats i ajudar a l’alumne i als seus pares. Pares que sovint ho viuen sense saber com ajudar i amb molta angoixa, abans que tots tirin la tovallola.
Sencillament gràcies sempre sereu la meva segona família, l’escola la meva segona casa i Caldes el meu poble adoptiu.
Fins aviat !!!
Gràcies per haver estat els meus companys de vida i de feina.
Gràcies a tots pares, alumnes i companys heu estat una part molt important i us portaré sempre amb mi.
De petita ja volia ser mestra i ho he pogut disfrutar tots aquests anys amb la vostra companyia.
Gràcies a les persones que van creure amb nosaltres ( M.Teresa Burgada i jo) i ens van donar l, oportunitat de portar a terme tot el que havíem après a l, Escola de Magisteri. Érem joves i teníem molta il.lusió, energia i empenta, ara hi podem sumar tot el que hem anat aprenen de companys, alumnes i pares i experiència que realment és molt important.
Us comparteixo una creença que tinc i que m’ha acompanyat tots aquests anys :
– No hi ha nens ganduls, distrets, “dolents”,… hi ha nens amb dificultats que no hem sabut comprendre, detectar,… per tant no ens podem rendir cal buscar el motiu de les seves dificultats i ajudar a l, alumne i als seus pares. Pares que sovint ho viuen sense saber com ajudar i amb molta angoxa, abans que tots tirin la tovallola.
Sencillament gràcies sempre sereu la meva segona família, l’escola la meva segona casa i Caldes el meu poble adoptiu.
Fins avia!!!