Un dia vam aprendre a fixar-nos molt bé en la primera lletra dels noms de tots els nens i nenes de la classe. També vam aprendre a relacionar la grafia de les lletres amb el seu so. Després vam col·locar el nostre nom en el lloc corresponent i finalment vam comptar quants noms havien sortit en cada una de les lletres.
Així vam treballar la llengua i les matemàtiques alhora.
Que bé que ens ho vam passar fent-ho!
Durant la Setmana de Carnestoltes vam fer activitats molt divertides: ens vam maquillar, ens vam elaborar la nostra màscara de Mic, ens vam disfressar amb les disfresses de l’escola, vam fer feinetes de plàstica amb confeti…Ens va agradar molt seguir les consignes del Rei Carnestoltes. Cada dia vam anar a l’escola amb alguna cosa especial: amb pijama, amb un pentinat estrafolari, etc.
El dijous vam celebrar que era el Dijous Llarder i, com ja és tradició, vam fer una sortida al Pla dels Ametllers, on vam esmorzar i gaudir del magnífic entorn que tenim damunt de la nostra escola.
Vam acabar la setmana fent una desfilada de disfresses al pati de Primària. Com no podia ser d’una altra manera, a la nostra classe anàvem vestits de Mic i fèiem molta patxoca. Vam ballar moltíssim i vam fer molta gresca i xerinola!
Finalment, a la tarda, va venir el Rei Carnestoltes a fer el pregó. Fou molt divertit escoltar els rodolins que cada classe s’havia inventat!!
Aquí us deixem les fotos d’aquella setmana tan esbojarrada…
Dins el projecte del Mic estem treballant i aprenent moltes coses del MELIC. Hem après que en realitat el melic és una cicatriu i que pot ser de dues maneres diferents: sortit i enfonsat. El fet que el tinguem d’una manera o d’una altra no depèn de com el metge hagi tallat el cordó umbilical, sinó que només és una qüestió d’atzar. El que diuen les estadístiques és que la majoria de persones el tenen sortit.
A la classe del Mic hem fet un mural sobre els nostres melics, classificant-los segons si el tenim d’una manera o de l’altra. Hem pogut veure que realment els melics sortits “han guanyat”.
I per entendre que el melic és una cicatriu i que el cordó umbilical serveix perquè al bebè li arribin els nutrients de la mare, hem observat tomàquets i cireres. Hem entès que el cordó umbilical fa la mateixa funció que la tija dels tomàquets i de les cireres (funció de tub per on passa l’aliment). També vam poder comprovar què passava quan separàvem les tiges del fruit (hi quedava una cicatriu).
Aquesta experimentació ens va anar molt bé per entendre la funció del cordó umbilical, aquest tub tovet i llarg (més de 50 cm.) que uneix la mare amb el seu bebè.
Amb el treball del melic també hem après que un cop ja hem nascut el melic no ens serveix per a res però que n’hem de tenir cura sempre (netejar-lo) perquè sovint hi tenim borrissol provocat per les peces de vestir que ens posem.
I sabeu què? Al final de l’experimentació ens vam menjar les cireres! Que bones que eren!
Durant el mes de febrer hem parlat molt de l’hivern i del fred, del gel i de la neu… Un dia la Gemma va demanar-nos què crèiem que podríem fer amb els tresors del bosc que guardàvem a la classe (pinyes, branquillons, etc.). També ens va dir que penséssim alguna cosa que ens portés a pensar amb l’hivern i de seguida vam tenir una idea: podríem pintar les pinyes i els branquillons de color blanc perquè semblessin coberts de neu o de glaç!
La següent pregunta de la Gemma va ser: I un cop tinguem totes les pinyes i branquillons pintats, què farem? On ho posarem? Les nostres respostes foren variades: Dins un cistell, damunt una taula, dins una capsa, al racó de l’hivern… Finalment ens va ensenyar una arrel de pi molt llarga que ella va trobar anant a caminar pel bosc i ens va demanar si crèiem que ens podria anar bé per alguna cosa. Algú va dir que amb fils podríem penjar en aquell tros d’arrel les coses pintades i a tots ens va semblar una molt bona idea.
Un matí vam pintar tots els tresors, un altre dia vam aprendre a lligar-los amb el tros de cordó blanc que la Gemma ens va donar i finalment vam lligar els cordons a l’arrel. Quin mòbil més bonic ens ha quedat! N’estem molt orgullosos! Sembla una cortina, va dir algú.
I per tal que les famílies el veiessin, el vam penjar durant uns dies al porxo de la nostra classe. Després ja li vam trobar un lloc definitiu: el passadís d’Educació Infantil (just al davant de la nostra classe).
Aquest trimestre a la classe del Mic també hem trobat moments per a parlar de les figures geomètriques. Hem buscat per la classe objectes que tinguessin la forma de les figures geomètriques que coneixem (cercle, quadrat, triangle, rectangle). Vam adonar-nos que el rellotge tenia forma de cercle, les banderoles del castell tenien forma de triangle, la pissarra i la porta eren com un rectangle, algunes peces de fusta del racó de les construccions també eren de formes geomètriques, etc.
Un dia vam classificar els BLOCS LÒGICS de dues maneres diferents: segons la seva forma i segons el seu color. Tots vam entendre molt bé el que havíem de fer i vam gaudir classificant totes les peces que la Gemma ens havia repartit prèviament.
Ara ja podem dir que som experts en Geometria! Mireu, mireu…
Aquest mes de gener ha estat molt fred i quan arribàvem a l’escola sempre vèiem el tobogan glaçat, la roda de tractor glaçada, el banc de fusta també… Fins i tot la sorra del sorral estava emblanqueïda pel glaç.
Un matí vam sortir a tocar el gel del tobogan. Era molt fred! Ens van quedar els dits ben congelats! Per culpa del fred a alguns se’ns van tornar les galtes i les mans ben vermelles.
Ens va agradar molt tocar el glaç del tobogan perquè hi podíem fer dibuixos. Altres vam descobrir que si ajuntàvem el gel que arrossegàvem amb els dits o amb un paper, podíem fer una muntanyeta de gel i … aleshores semblava neu!!!
Per acabar bé l’experimentació vam observar el glaç amb les lupes i així vam poder veure bé la seva forma (tenia una mena de punxes).
QUE DIVERTIT QUE VA SER EXPERIMENTAR AMB EL GLAÇ!
Durant el 1r trimestre de curs a la classe del MIC hem celebrat els aniversaris de la Martina, que ha fet 3 anys, i de la Bruna, la Queralt, la Naia, l’Eva, el Joan i la Blanca, que n’han fet 4.
PER MOLTS ANYS A TOTS I TOTES!
A la classe del Mic també volem compartir amb vosaltres la resta d’ activitats relacionades amb el Nadal. Uns dies abans de començar les vacances vam visitar la paradeta de Santa Llúcia que hi havia al vestíbul de primària. Un altre dia vam pensar entre tots quin eren els nostres Desitjos de Nadal i els vam escriure en dues tires que després vam decorar, plastificar i penjar als arbres de l’entrada a l’escola. També vam rebre la carta del Tió, que ens demanava ajuda perquè s’havia perdut al bosc, per la qual cosa el vam anar a buscar i el vam portar a la nostra classe (atipant-lo fins el dia 22, que el vam fer cagar). Ens va cagar neules, torrons de xocolata i monedes! Mmmmm, com ens van agradar!
L’últim dia també vam escriure la Carta als Reis. La vam fer a la pissarra i al costat hi vam enganxar els dibuixos de les joguines que ens agradaria que ens portessin (una pilota, un Mic, etc.)
I… sabeu què? En tornar a l’escola el primer dia després de les vacances, la Gemma ens va dir que a vegades els Reis deixaven joguines a l’aula de psicomotricitat. Classe per classe vam anar-hi per a comprovar-ho i… sí que hi vam trobar un munt de regals!! Cada paquet estava marcat i així vam saber quins eren els nostres.
Que bonics els regals dels Reis! Ens vam posar tots molt contents i ja vam començar a jugar-hi aquell mateix dia!
Ah! Tornant de les vacances també vam fer un mural molt especial. Hi vam enganxar les joguines que prèviament havíem retallat de diferents catàlegs. Ens ho vam passar molt bé!
Aquí us deixem les fotos de totes aquestes activitats…
Els nens i nenes de la classe del Mic al llarg del 1r trimestre hem fet diferents Racons de Motricitat Fina. Aquest tipus d’activitats ens ajuden a afavorir el domini de la mà, la destresa dels dits, la precisió, la força, la pressió, així com també a potenciar la coordinació óculo-manual. A través del joc i la manipulació de diferents materials, cadascú de nosaltres ha anat trobant les pròpies estratègies per anar progressant de manera autònoma, adquirint alhora aprenentatges significatius i funcionals.
Aquí teniu un recull d’alguns dels racons que hem fet…
Amb les llavors que vam descobrir dins les carbasses el dia que les vam obrir, vam fer hipòtesis sobre què pensàvem que passaria si les plantàvem. Una nena va dir que sortiria una planta i, evidentment, vam voler comprovar-ho. Així que vam agafar dos pots de iogurt, un de vidre i l’altre de plàstic. En el de vidre hi vam posar cotó fluix i tres o quatre llavors i vam mullar el cotó. En el pot de plàstic hi vam posar terra de la que venen a les floristeries i també tres o quatre llavors. Quan el vam regar la Gemma va dir que havia fet foradets al cul del pot perquè així l’aigua que sobra pot anar marxant i la planta no es fa malbé.
Després vam fer hipòtesis dels dies que trigarien a sortir les carbasseres. Com que ningú s’atrevia a dir un nombre concret, vam decidir arriscar-nos a dir quina sortiria primer. La majoria de nens van dir que trigarien igual les llavors d’un pot que les de l’altre però… no va ser així. Les llavors del cotó fluix van trigar molts més dies a germinar! Però no passa res si ens equivoquem, perquè dels errors s’aprèn moltíssim i els científics de veritat també a vegades s’equivoquen.
Quan la carbassera de la terra ja treia les primeres fulles, vam tornar-nos a reunir i vam comprovar un per un com les llavors de carbassa havien germinat. Estàvem molt contents! Vam decidir que seguiríem regant els dos pots i que esperaríem uns dies més per si la carbassera del cotó fluix naixia. I sabeu què? Va trigar dues setmanes més però va acabar naixent!
Ara les cuidem a totes dues però ja sabem que no les podem plantar a l’hort perquè el fred ens les mataria. Més endavant les posarem en alguna jardinera, però les carbasseres necessiten molt espai (es fan molt grans) i haurem de pensar què fem.
En tot aquest procés hem après moltes coses però sobretot que les plantes necessiten aigua i claror (les teníem al costat de la finestra) i tenir-ne molta cura.
