Amb les llavors que vam descobrir dins les carbasses el dia que les vam obrir, vam fer hipòtesis sobre què pensàvem que passaria si les plantàvem. Una nena va dir que sortiria una planta i, evidentment, vam voler comprovar-ho. Així que vam agafar dos pots de iogurt, un de vidre i l’altre de plàstic. En el de vidre hi vam posar cotó fluix i tres o quatre llavors i vam mullar el cotó. En el pot de plàstic hi vam posar terra de la que venen a les floristeries i també tres o quatre llavors. Quan el vam regar la Gemma va dir que havia fet foradets al cul del pot perquè així l’aigua que sobra pot anar marxant i la planta no es fa malbé.
Després vam fer hipòtesis dels dies que trigarien a sortir les carbasseres. Com que ningú s’atrevia a dir un nombre concret, vam decidir arriscar-nos a dir quina sortiria primer. La majoria de nens van dir que trigarien igual les llavors d’un pot que les de l’altre però… no va ser així. Les llavors del cotó fluix van trigar molts més dies a germinar! Però no passa res si ens equivoquem, perquè dels errors s’aprèn moltíssim i els científics de veritat també a vegades s’equivoquen.
Quan la carbassera de la terra ja treia les primeres fulles, vam tornar-nos a reunir i vam comprovar un per un com les llavors de carbassa havien germinat. Estàvem molt contents! Vam decidir que seguiríem regant els dos pots i que esperaríem uns dies més per si la carbassera del cotó fluix naixia. I sabeu què? Va trigar dues setmanes més però va acabar naixent!
Ara les cuidem a totes dues però ja sabem que no les podem plantar a l’hort perquè el fred ens les mataria. Més endavant les posarem en alguna jardinera, però les carbasseres necessiten molt espai (es fan molt grans) i haurem de pensar què fem.
En tot aquest procés hem après moltes coses però sobretot que les plantes necessiten aigua i claror (les teníem al costat de la finestra) i tenir-ne molta cura.
