Benvolgudes families,
L’arribada d’un bonic poema de L’ESTRELLA, d’Olga Xirinacs, ens porta els darrers dies del mes passat (20 de novembre), a la lectura i escolta d’aquest:
L’estrella es mirava
a l’aigua de mar,
onades de plata
la feien ballar
Un vespre va caure,
i al fon se’n va anar
perquè la cridava
l’estrella de mar.
Acabada aquesta preciosa poesia, treballem i aclarim vocabulari i ens fixem en el contingut i en la seva bonica història..
Ens parla dels dos tipus d’estrelles,( de mar i de cel), a partir d’aquí.., ens porta a poder encetar un petit experiment…
Ja som al 27 de novembre i el mes, és a punt de finalitzar…
Alba.Ens en recordem del poema?
Varis. Siiiiii..
Mercè. Què passava?
Oriol. Havien dues estrelles,
Mercè. I? Què passava?
Carlota. Una va caure..!
Alba. On va caure?
Varis, A l’aigua!
Mercè: On?
Iris. Al mar!
Mercè. Sabeu què.. i si juguem a fer com ha fet l’estrella?
Majoria de nens. (cara d’estranyesa..)
Mercè. Ara, ens mirarem aquí ( assenyalant un petit recipient de plàstic de color negre, ple d’aigua).
I poc a poc, tots i totes, ens anem mirant a l’aigua, a l’igual que va fer l’estrella de mar.
Alba.I que veiem??
