Metodologia

Les nostres bases: prioritats i objectius educatius

El nostre objectiu principal és el d’oferir una educació integral que ajudi als nostres infants a esdevenir persones autònomes, crítiques i compromeses, que puguin participar de forma activa en el seu entorn i en la societat en general.

Aquest objectiu es pretén assolir amb dinàmiques de treball cooperatiu i globalitzat, que promoguin el fet d’aprendre a pensar, a decidir i a actuar en coherència, donant molta importància a l’adquisició d’una sèrie de procediments i hàbits implícits en el fet d’aprendre a aprendre. D’altra banda, tenint molt en compte l’escolta cap a cada alumne/a en particular, fomentant la capacitat de desenvolupar els talents propis de cadascú, partint dels seus punts forts i de les seves motivacions per acompanyar el seu procés d’aprenentatge, amb respecte i amb una visió inclusiva.

Per assolir aquests objectius, cada curs es concreten les actuacions i estratègies al Pla Anual; tal com es revisen, s’avaluen i se’n fan propostes de millora a la Memòria del curs.

 

• Com volem viure l’escola?

 

Vivim en un món que vol anar de pressa, que no té en compte les petites coses, que viu en el consumisme, i l’escola ha de ser un oasi dintre d’aquest món per tal que cada alumne/a es pugui sentir respectat amb el seu ritme i les seves necessitats, tot gaudint així de cada moment apreciant allò més insignificant. És així com volem viure l’escola en un espai familiar que doni caliu i que sigui acollidor en si mateix. 

Diversos estudis mostren que l’aprenentatge dels infants va íntimament lligat a les emocions.  “El que realment afavoreix l’aprenentatge és un clima emocional sa a l’aula i un professor que sàpiga generar confiança i s’estimi els alumnes, que els transmeti afecte, que confia en ells i que els ajudi a desenvolupar el seu potencial” (Begoña Ibarrola “Aprendizaje emocionante”). Cal, doncs, procurar mantenir un clima de benestar i respecte a l’aula on tots els infants se sentin valorats, importants i que sentin que les seves aportacions són fonamentals per avançar en els diversos aprenentatges dins del grup.

 

És per això que a nivell de claustre vam decidir que volíem ser una escola:

 

• Respectuosa amb els infants, les famílies i l’equip de mestres: volem respectar la diversitat en tots els aspectes, fomentant sempre la conversa i el diàleg com a mitjà en la resolució de conflictes; això implica ser respectuosos en l’escolta activa del que passi al nostre voltant, evitant el judici.

• Acollidora: sentiment de comunitat, que englobi a tothom i que tothom se senti acollit.

• Amb capacitat d’empatitzar: Que puguem posar-nos al lloc de l’altre per tal de ser capaços de “llegir” emocionalment a les persones.

• Coherent: Vetllant per seguir la mateixa línia metodològica des d’Educació Infantil fins a Cicle superior.

• Autocrítica: Sent capaces d’autoanalitzar-nos per tal de poder millorar.

• Curosa amb l’espai i amb els materials que hi ha: Transmetent els valors de respecte envers tot allò que tenim i de valorar els recursos de què disposem tenint-ne cura.

 

 

És a partir d’aquests pilars, doncs, en què es fonamenta l’organització, metodologia i actuacions de la nostra escola i que es detallen en aquest document.

Com a escola d’una línia i amb l’objectiu de facilitar la convivència i la cooperació entre els diversos nivells educatius, aquesta s’organitza per comunitats de la manera següent:

• • COMUNITAT DE XICS: P3 i P4.
  • COMUNITAT DE PETITS: P5 i 1r.
  • COMUNITAT DE MITJANS: 2n, 3r i 4t.
  • COMUNITAT DE GRANS: 5è i 6è.

L’alumnat s’agrupa sempre per nivell, exceptuant les franges horàries d’especialitats (a totes les Comunitats) i d’ambients (a Xics i Petits), en què s’agrupen per comunitats. A més, es porta a terme l’activitat “Padrins Lectors” entre els/les alumnes de 1r i 4t.

Des de l’escola donem molta importància a la continuïtat metodològica entre infantil i primària, per tant, prioritzarem que la mestra de P5 sigui la que pugi el grup fins a 1r. De la mateixa manera prioritzarem el traspàs de cicles, així doncs la mestra de 2n pujarà a 3r i la de 4t a 5è. Aquesta organització pretén ajudar a no trencar etapes i a donar coherència i continuïtat a la línia d’escola.

 

 El currículum: criteris d’organització pedagògica

Per a l’organització pedagògica, el centre segueix els següents criteris:

• Respecte als interessos i a les necessitats de cada infant, contemplant així l’atenció a la diversitat en un entorn equitatiu i inclusiu. Cal dotar la metodologia d’ensenyament-aprenentatge de mesures universals d’atenció a la diversitat, vetllant sempre per les addicionals i intensives en els casos que ho requereixen.
• Compliment del currículum establert en els decrets a través dels quals s’estableix l’ordenació dels ensenyaments, tenint en compte la globalitat dels coneixements entre les diferents àrees i la vinculació d’aquests a situacions reals i autèntiques, per tal de construir aprenentatges significatius i funcionals.
• Distribució d’hores lectives per àrea en funció de les necessitats del centre detectades en les avaluacions realitzades i permetent la flexibilitat horària per a la realització de projectes interdisciplinaris i altres treballs cooperatius amb metodologies diverses, respectant els mínims curriculars establerts per cada nivell.
• Durant un matí a la setmana, cada grup desenvolupa el projecte en codocència, per tal de donar facilitat a l’alumnat en diversificar interessos i aprofundir en el guiatge cap a la investigació dels projectes. Així pretenem millorar i donar una resposta més ajustada a les necessitats de treball que van sorgint. Els racons matemàtics també es desenvolupen en codocència.
• Reducció de ràtios amb agrupaments intercomunitats, principalment per les especialitats (a totes les Comunitats) i els ambients (Xics i Petits). 

 

 

• METODOLOGIA

 

 

Aprenentatge Dialògic

Entenem per aprenentatge dialògic aquell que es fomenta a través del diàleg. Les persones necessitem  comunicar-nos i dialogar per a poder prendre decisions, compartir experiències, necessitats, inquietuds…

És a partir de les converses a l’aula que els infants arriben a una comprensió de les experiències de cadascú i a entendre que ells son individus únics però que no tenen una veritat absoluta, sinó que totes les aportacions del grup són possibles per alimentar i reestructurar els esquemes de coneixements. Totes les percepcions ens ajuden a reflexionar sobre les pròpies opinions i a fer una construcció del coneixement d’una manera més àmplia.

Les converses son les que mouen totes les activitats del grup. A través d’elles sorgeixen les preguntes, es formulen les hipòtesis… i ens ajuden a reestructurar els projectes i a arribar a conclusions. És per això que el mestre ja no és l’únic transmissor de coneixements, es converteix en un guia i a l’hora aprenent d’aquest procés.

 

Treball per projectes

La perspectiva educativa del treball per projectes és una manera d’entendre l’aprenentatge com a element implícit en el dia a dia a l’aula. És entendre l’escola com a un espai dins del qual s’intercanvia coneixement, sobretot a partir de la conversa i amb el guiatge dels docents. És entendre l’escola com a espai d’aprenentatge, on qualsevol petit succés, dintre o fora de l’escola, pot generar coneixements i pot despertar la curiositat dels infants i generar-los el desig d’aprendre. El/la docent deixarà de ser transmissor/a de coneixements i passarà a ser un/a més en els aprenentatges del grup tot guiant i construint coneixement conjuntament. Això implica un ampli coneixement del currículum per part del professorat per a poder guiar als alumnes en aquest procés.

Els i les alumnes arriben a l’escola amb petits sabers, amb preguntes i amb respostes, amb inquietuds que els agrada compartir amb el grup classe. Porten elements que han trobat per casa, o al bosc, o pel carrer i que volen ensenyar als altres infants i a la mestra. Nosaltres, les mestres, els aportem un espai organitzat on poder compartir aquestes experiències, que són les que poden donar lloc a voler anar més enllà en el coneixement, i a partir d’aquí iniciar un projecte. És en aquest moment quan els alumnes comencen a formular hipòtesis, a entrar en conflicte amb allò que saben i el que volen saber… de manera que aquesta inquietud i ganes d’aprendre els portarà a investigar i aprofundir en els aprenentatges, reestructurant així els seus esquemes, aniran interactuant amb els diversos continguts per a poder avançar.

A la Comunitat de Xics i Petits, s’inicien els projectes a través d’estímuls propers que esdevenen un interès majoritari per part del grup, tot plantejant-nos preguntes, fent hipòtesis… i fent avançar les idees que van sorgint de forma experimental i vivencial. A partir de la Comunitat de Mitjans, el treball per projectes es diversifica tot fomentant l’autonomia en la capacitat d’aprenentatge.

Aquesta manera de treballar no la concebem com una metodologia, sinó com un replantejament de la funció de l’escola on l’alumne pren el protagonisme de la construcció del seu propi aprenentatge. 

 

    COM TREBALLEM PER PROJECTES?

A cada pas que avança el projecte hi ha tres moments: 

1. Un moment inicial on sorgeix el conflicte cognitiu, on es planteja una situació que resulta de gran motivació pels infants (a partir, per exemple, d’alguna cosa que porta un nen/a de casa…). En aquest moment acostuma a sorgir un debat on es generen una sèrie d’hipòtesis que la mestra haurà d’intentar contrastar amb la realitat a la següent fase, evitant donar respostes i promovent que els infants es generin preguntes.
2. Una segona fase d’activitats més vivencials, d’investigació, d’experimentació… en relació a allò que volem investigar. Aquesta fase ha de servir per contrastar idees, posar-les en comú, comprovar les hipòtesis… És important fonamentar aquesta fase en tasques manipulatives i no només en recerques bibliogràfiques o per Internet, per tal d’afavorir un aprenentatge autònom, significatiu i que desenvolupi habilitats de recerca científica en l’alumnat.
3. Un últim moment de conversa sobre les nostres observacions on els infants verbalitzen les conclusions a les quals han arribat. Aquestes conclusions les plasmem al mapa conceptual d’aula per tal d’ajudar a l’estructuració mental i a l’organització dels coneixements, tot relacionant-los entre ells si s’escau.

Normalment en aquesta última conversa acostumen a generar-se nous interrogants per seguir abordant i així encadenem el procés altre cop.

La fase de documentació va acompanyant tot aquest procés.

 

EL ROL DEL/DE LA MESTRE/A

Com que respectem els interessos de l’alumnat a l’hora de realitzar un projecte, no programem les tasques prèviament. Tot i així, a més de l’acompanyament en tot el procés, la tasca del docent també consisteix en:

 

• Completar la programació de la llibreta d’aula a posteriori, tot indicant les activitats que s’han portat a terme i els continguts treballats per cadascuna d’elles. 

• Documentar el procés de descoberta a la pàgina web de l’escola setmanalment.

• Documentar el procés de descoberta i les conclusions obtingudes sobre paper pel recull de anomenat “les nostres descobertes” que els infants s’emporten a final de curs: reculls de fotografies, transcripcions de les converses… Tal com podreu veure als àlbums de mostra per consultar al despatx. En aquesta tasca de documentació, es procura que els infants en puguin formar part en la major mesura possible (escrivint paraules, ordenant o classificant les imatges del procés, dibuixant observacions…) sempre buscant que trobin un sentit a la seva activitat.

 

 

Els ambients a la Comunitat de Xics i Petits

L’infant és un ésser que es desenvolupa globalment a nivell sensorial, emocional, motriu, social, cognitiu… Per tal que aquest desenvolupament es porti a terme de manera correcta, hi ha unes necessitats biològiques que s’han de respectar: el moviment, el joc espontani, l’acció, la seguretat afectiva… Els psicòlegs asseguren, doncs, que el joc espontani és fonamental pel desenvolupament psicològic de l’infant; és a partir d’aquest joc que el nen es va creant la representació d’ell mateix, d’ell en relació amb l’entorn, i a partir del qual desenvolupa funcions simbòliques i de fantasia, essencials per una bona maduració emocional i cognitiva. 

Si aquest joc es porta a terme en un espai ric, amb els estímuls justos i necessaris, estable i cuidat, podrem donar resposta a aquestes necessitats bàsiques dels infants. Tal com expressa el currículum d’Educació Infantil: Els ambients d’aprenentatge representen una organització on l’infant es converteix en el constructor del seu propi aprenentatge a partir del joc, la investigació i les relacions amb els companys explorant amb llibertat segons els seus interessos i motivacions.

 

COM DESENVOLUPEM ELS AMBIENTS?

Per a nosaltres els ambients son concebuts com un espai lliure, integrat a l’aula i en els diferents espais de l’escola, on els alumnes només hi circulen en el moment en què es porten a terme, en el nostre cas a les tardes. 

A la comunitat de xics escullen l’ambient on volen anar diàriament i a la comunitat de petits mantenen una continuïtat de dos dies al mateix ambient. 

L’ambient acostuma a tenir tres moments:

1. Rotllana de rebuda on ens saludem, parlem de què tenen pensat venir a fer, per què han escollit aquest ambient avui… Repassem les propostes i recordem les normes de l’espai.
2. Expressió lliure a partir de les propostes plantejades.
3. Rotllana de tancament on parlem de què hem fet, fem preguntes que ajudin a pensar com fer progressar el joc o l’activitat que hagin portat a terme, propostes de millora, compartir experiències, com s’han sentit… Finalment, ens acomiadem.

 

EL ROL DEL/DE LA MESTRE/A

La funció del/de la mestre/a és:

 

• Dissenyar l’espai pensant propostes de joc que fomentin l’autonomia de decisió dels infants i el compromís en les seves decisions.

• Observar les necessitats i interessos dels infants en el desenvolupament dels ambients, adequant aquestes propostes al llarg del curs, renovant-les o bé ampliant-les, per tal de fer-les evolucionar.

• Cuidar l’espai i procurar per una bona organització dels recursos, per tal que resulti atractiu i faciliti un bon funcionament de la sessió.

• Intervenir amb els infants de manera respectuosa i no directiva, sinó amb una actitud d’acompanyament que afavoreixi la seva socialització.

• Establir unes normes clares de respecte al material i als companys/es en aquest espai de lliure actuació.

 

 

Els racons matemàtics

“Un dels objectius de l’ensenyament-aprenentatge a Infantil i a Primària ha de ser la descoberta del plaer d’aprendre i, en el cas concret de les matemàtiques, aprendre a estimar-les.” (Carme Alemany) Per aquest motiu respectem que l’aprenentatge d’aquesta àrea sigui també a partir de propostes lúdiques, manipulatives i vivencials, que promoguin per sobre de tot la comprensió dels fenòmens matemàtics.

 

COM DESENVOLUPEM ELS RACONS MATEMÀTICS?

Setmanalment es treballen racons matemàtics per tal de cobrir aquells continguts més sistemàtics que són difícils d’abordar amb el projecte de manera natural. 

Es tracta de quatre racons matemàtics:

 

• 2 racons guiats (una mestra a cada racó). El fet que hi hagi dues mestres a l’aula atenent a un grup de 6 o 7 alumnes, facilita una atenció més individualitzada en aquests moments tal com el seguiment del progrés de cada infant i, per tant, l’avaluació formativa.

• 2 racons autònoms. Es tracta de propostes que siguin capaços de desenvolupar els infants per si sols, sense ajuda de l’adult.

 

La premissa que cal seguir és que no canviem de racó fins que hi ha hagut un treball profund del que s’està realitzant. Pot ser que en una sessió se’n puguin fer 2 o només 1; prioritzem un ambient de treball tranquil on hi hagi temps suficient d’adquirir els aprenentatges plantejats. 

 

EL ROL DEL/DE LA MESTRE/A

 

• Programar les rondes de racons conjuntament amb la mestra de suport que hi hagi durant aquesta franja, considerant que les propostes de material siguin adequades al nivell maduratiu dels infants.

• Regir-se pel treball manipulatiu de qualsevol concepte matemàtic, buscant sempre la comprensió del fenòmen.

• Portar a terme l’avaluació formativa dels infants al llarg de les diverses rondes de racons a partir d’una graella d’observacions.

 

 

Les especialitats

Les franges d’especialitat es treballen per Comunitats, és a dir, conjuntament entre P3 i P4, entre P5 i 1r, entre 2n, 3r i 4t i, finalment, entre 5è i 6è. Aquests grups es divideixen per tal de reduir ràtios en aquestes franges.

Les àrees que no es treballen de manera globalitzada mitjançant el projecte i els ambients, les treballem de manera aïllada amb les especialitats. 

 

• A Xics i petits: Música, English i Psicomotricitat. 

 

En el cas de l’anglès, però, aquest també es treballa de manera globalitzada dos matins a la setmana a partir de l’activitat del “bon dia” a l’aula, en què ens saludem, mirem quins nens han vingut a l’escola i quins no, parlem de quin dia és situant-nos també en el calendari i mirem quin temps fa. Aquest procés l’acompanyem de cançons que ajuden a comprendre les estructures de la llengua i el nou vocabulari.

Un altre recurs per introduir la llengua anglesa és l’ambient de joc simbòlic, on l’especialista d’anglès es dirigeix als infants única i exclusivament en aquesta llengua.

El tractament de l’anglès en aquesta etapa es planteja de manera oral amb la finalitat de que els infants es familiaritzin amb els diferents sons de la llengua a través de cançons, contes, paraules… 

 

• A Mitjans i a Grans: Música, English, Visual i plàstica i Educació Física. 

 

En aquest cas, un altre recurs per introduir la llengua anglesa són els hàbits i racons matemàtics, on l’especialista d’anglès es dirigeix als infants única i exclusivament en aquesta llengua.

D’altra banda, també hi ha una franja setmanal destinada a treballar l’Educació en Valors. Encara que aquest aspecte es treballi molt en el dia a dia, ja que el respecte és una de les nostres prioritats a nivell d’escola, també es dedica un moment específic cada setmana a fer dinàmiques en concret; aquestes dinàmiques van lligades al treball de l’autoconcepte, de l’autoestima, de la cohesió de grup, del respecte cap als altres… o també a reflexionar sobre temes d’actualitat, debatent, expressant l’opinió de cadascú… El Programa Lotus (més detallat a l’apartat 5.1) també va relacionat amb aquesta àrea i és important lligar els conceptes que es treballen en tots aquests moments, ja que estan en estreta col·laboració.

Aquest treball d’Educació en Valors es realitza per nivells (un grup-classe) i en llengua castellana. El treball de llengua castellana es reforça a nivell escrit al “diario de escuela” (apartat…..) i a nivell oral i escrit tot desenvolupant 2 dels projectes anuals en aquesta llengua.

 

 

• ALTRES TRETS CARACTERÍSTICS 

 

 

Teixint vincles

Cada vegada es valora més que una persona sigui capaç de parlar en públic per exposar un tema, defensar una opinió, fer una pregunta interessant… En la societat de la informació, comunicar es converteix en una de les competències bàsiques per al desenvolupament de les persones, i creiem que a l’escola és un bon lloc per practicar-la. És per aquest motiu que intentem fomentar situacions en les que els infants hagin d’expressar i explicar als altres coses que saben i/o que han après.

Amb aquestes situacions, tal com diu el nom del projecte, el que es pretén és potenciar el vincle entre l’alumnat del grup fent que cadascú se senti especial, escoltat, entès i valorat i, com a conseqüència conèixer-nos cada vegada més els uns als altres, fomentant així la cohesió del grup-classe.

El projecte Teixint Vincles consisteix en una tasca concreta, progressiva a cada nivell educatiu, que realitzen els infants al llarg del curs un per un. 

 

• P3. El Llop.

 

Es treballa per ajudar als infants a donar-se a conèixer davant del grup classe, explicant les seves vivències, les coses que els agraden i les que no… 

Cada setmana hi ha un infant que és el/la protagonista; ell/a serà qui el divendres s’emportarà el titella d’El Llop dins d’una capsa i un document explicatiu i, juntament amb la seva família, hauran de preparar objectes personals, especials i significatius per algun motiu que vulguin compartir amb els seus companys: coses de quan eren més petits, robeta, la pipa, alguna joguina, el seu conte preferit… Aquests materials els explicaran a l’aula davant del grup classe i els col·locaran a un espai de l’aula per tal d’exposar-ho durant la setmana: el racó del protagonista.

També hauran de preparar, juntament amb els seus pares i mares, una activitat per fer una tarda de la seva setmana del protagonista. L’activitat pot ser: explicar un conte, fer una representació de titelles, aprendre una cançó o una dansa… L’única consigna és que no es poden emportar res físic a casa; l’objectiu és que s’emportin la vivència d’haver compartit una estona junts.

 

• P4. L’Aranya Teranyina.

 

Aquesta activitat es planteja per tal de donar continuïtat a la de P3 i fer un pas més. En ella es dona a conèixer l’Aranya Teranyina a través del conte “La araña hacendosa” i es proposa de passar el cap de setmana amb ella per tal d’explicar-ho a la resta de companys/es de classe. 

Així doncs, el nen/a protagonista s’emporta una bossa amb l’Aranya Teranyina, el seu conte i també la carpeta portafolis amb el seu full A3 en blanc on hi plasmarà el recull d’aventures que hauran viscut junts al llarg del cap de setmana. Per aquest motiu es recomana que es realitzi alguna activitat especial per tal que el/la protagonista tingui moltes coses a explicar! També s’aconsella que, a més a més d’elaborar el recull sobre paper de les vivències (fotos, entrades, tiquets, tríptics, dibuixos, paraules significatives…), els infants ho acompanyin d’algun objecte o d’algun element relacionat amb allò que hagin estat fent, que puguin portar físicament a l’aula i que faciliti i enriqueixi la seva exposició oral. Aquesta exposició la farà l’infant davant del grup classe i, un cop finalitzada, es donarà la possibilitat als companys/es de preguntar sobre allò que s’ha explicat.

 

• P5. Explica’m un conte.

 

Aquesta activitat està pensada perquè els alumnes de P5 preparin un conte a casa, juntament amb les famílies, un conte que els agradi i els motivi i que explicaran als seus companys d’aula. Per fer-ho podran fer ús del material que portin de casa, titelles, contes…

Cada setmana, serà un infant l’encarregat/da de preparar-se el conte a casa i d’explicar-lo. A continuació, el grup classe podrà fer preguntes sobre el conte o fer alguna activitat relacionada. 

Aquesta activitat fomenta el treball conjunt amb la família, així com també el treball de l’expressió oral, de parlar en públic i de respecte i escolta vers l’infant que explica el conte. És un moment molt important per el nen/a ja que està explicant un conte escollit per ell/a, i per tant significatiu, on els seus companys i amics l’estaran escoltant. 

 

• 1r. La persona que jo admiro!

 

Aquesta activitat tracta de preparar una exposició oral sobre una persona que l’infant admiri per algun motiu. Aquesta persona ha de ser propera al nen/a, l’ha de conèixer personalment: un membre de la família, un veí o veïna, un amic o amiga de la família…

Les preguntes estaran estructurades en forma de guió que l’infant portarà el dia de l’exposició per tal que li serveixi de pauta a seguir. Aquest guió s’omplirà a casa amb l’ajuda de les famílies. A més, es demanarà a l’alumne/a que enviï al correu electrònic de l’escola (escoladelesbases@gmail.com) les fotografies que el/la puguin ajudar en la seva exposició.

 

• 2n. El lloc que més m’agrada.

 

Aquesta activitat es basa en la descripció del lloc preferit del nen/a que fa l’exposició oral; aquesta descripció s’haurà de fer en base a una fotografia d’aquest lloc en concret que serà la que mostrarà a l’aula el dia de l’exposició. L’exposició anirà acompanyada d’un guió que realitzaran amb la mestra, tot prioritzant i ordenant les idees clau. Aquest guió l’ompliran a casa amb l’ajuda de la família.

El dia de l’exposició, mentre el/la nen/a estigui fent la descripció a nivell oral davant del grup, els/les companys/es dibuixaran allò que estigui descrivint. L’objectiu és que, un cop acabi la descripció, l’infant mostri la fotografia en què s’ha basat i aquesta s’ajusti al màxim als dibuixos dels companys/es. Aquesta tasca s’utilitzarà per fer l’autoavaluació de la descripció en si, tot reflexionant conjuntament amb el grup sobre el resultat. 

 

 

• 3r. La meva recepta preferida. 

 

L’objectiu principal de l’activitat és que els infants facin una gravació, on expliquin i portin a terme la recepta que hagin escollit. Aquesta activitat es realitzarà en format audiovisual i en format presencial. 

 

• Format audiovisual (es realitza a casa): l’infant farà una gravació amb l’ajuda de la família seguint el format “programa de cuina”.

• Format presencial (es realitza a l’aula, a la franja setmanal dedicada al projecte Teixint Vincles): presentació i projecció de la filmació. Autoavaluació i coavaluació.

 

Pel que fa als processos d’avaluació d’aquesta activitat, volem potenciar que els infants també en siguin partícips; així doncs, prèviament s’acordaran els criteris d’avaluació conjuntament (a partir, per exemple, de la visualització d’alguns programes de cuina i establint així la progressió de la gravació, l’actitud del cuiner/a…). Es dissenyarà la rúbrica d’avaluació en funció d’aquests criteris establerts conjuntament amb l’alumnat i es fomentarà la discussió entre ells/es un cop omplerta. 

 

 

• 4t. La meva conferència.

 

Cada setmana un infant haurà de preparar una conferència amb l’ajut de la seva família, per fer-ho podrà preparar un A3 amb imatges i si ho necessita també podrà portar materials, disfresses, objectes… La temàtica pot ser ben variada i l’han de triar els infants. Ens podran explicar algun lloc per anar, algun conte que hagin llegit, alguna experiència que hagin viscut…

 S’ha de crear un document i explicar bé a les famílies el dia de la reunió de pares l’objectiu de les conferències i què volem aconseguir amb elles per tal de que sàpiguen com han de preparar l’activitat.

Les conferències s’enregistraran en vídeo per tal de poder fer una autoavaluació, tant de l’infant que exposa com de la resta del grup que escolta. Els criteris d’avaluació es definiran conjuntament amb els alumnes ja que així sabran què s’espera d’ells/es I quedaran recollides en una rúbrica. 

 

Comunicació família-escola

A l’escola volem fomentar el sentiment de comunitat educativa, reforçant molt el vincle família-escola. És per això que s’obren les portes a qualsevol activitat en què puguin col·laborar com a experts, a l’hora d’aportar qualsevol informació pel projecte, o de venir a l’aula a mostrar alguna proposta… És important saber els oficis i “hobbies” de les famílies per tal de fer-los participar.

A més, participen també en les celebracions de l’escola: Castanyada, cantada de Nadales, Setmana de la música (Santa Cecília), Setmana Cultural, Carnestoltes… que acostumen a ser obertes o amb propostes concretes de col·laboració (fer panellets, explicar contes, mostrar-nos les seves habilitats amb algun instrument musical…).

De manera més concreta, però, la tutora es relaciona amb les famílies bàsicament pels següents canals:

 

• Contacte dia a dia a la porta: Tant a l’entrada relaxada matinal (de P3 a P5), com en el moment de la recollida, la mestra té contacte directe amb les famílies.

• Correu electrònic: Les informacions a nivell d’escola s’envien totes via correu electrònic. És important que es consulti diàriament.

• La pissarra d’aula: Algunes informacions concretes o recordatoris puntuals s’escriuen a la pissarra que hi ha al costat de la porta de l’aula. El pare o mare delegat/da del grup, en fa una fotografia i la fa extensiva a la resta de famílies del grup via WhatsApp.

• La bosseta viatgera (a Xics i Petits): Es tracta d’una bosseta que viatja cada dia a la motxilla dels infants. En cas que la família tingui una nota per la mestra, el nen/a arribarà a l’escola amb la bosseta penjada al coll i la nota a l’interior; en cas que la mestra es vulgui comunicar amb la família, ho farà de la mateixa manera.

• L’agenda (a Mitjans i Grans): Cada alumne/a disposa d’una agenda on anota les dates assenyalades, possibles tasques que hagi de fer… per tal de fer-lo responsable i autònom a l’hora d’organitzar-se. Aquesta mateixa agenda servirà de via de comunicació família-escola, encara que no es revisi diàriament sinó que seran els/les mateixos/es alumnes qui hauran de recordar a la família o a la mestra que hi ha una nota per a ells/es.

• Pàgina web: La mestra tutora actualitza la pàgina web del grup en concret de manera setmanal. A la pàgina web hi pengem notícies de: aniversaris, projecte Teixint Vincles, racons matemàtics, projecte i altres activitats puntuals que surtin de la rutina. D’aquesta manera poden seguir els aprenentatges dels seus fills a temps recent i facilitem a l’alumnat que pugui parlar de les activitats que fem al llarg de la setmana amb les seves famílies, afavorint així aquest contacte.

 

Trets característics específics per Comunitats: Xics i Petits

   

Entrada relaxada

Volem que els infants se sentin a l’escola com a casa, volem cuidar els espais i donar importància a la comoditat i a la higiene, lliure de terra del pati. És per això que tots els alumnes i mestres de l’escola hauran de portar unes sabatilles tipus crocs que endreçaran als mobles del corredor i que es posaran abans d’entrar a l’aula.

 

A l’escola farem l’entrada relaxada. Obrirem la porta a les 9:00h i les famílies podran entrar amb els seus fills i filles a l’aula i quedar-s’hi fins a les 9:15h. Dins de l’aula podran mirar contes, fer puzles o alguna altra proposta que prepari la mestra a les taules. Les famílies que vulguin entrar a l’aula, s’hauran de descalçar.  

 

En el cas de l’alumnat de 1r de Primària, entraran sols a l’aula per a facilitar la franja de lectura matinal.

 

Bon dia

Cada matí, un cop han marxat les famílies de l’aula, fem rotllana al voltant dels plafons del “bon dia”. Mirem qui ha vingut a l’escola i qui no, mirem el dia de la setmana, el busquem al calendari i mirem quin temps fa. En aquest moment potenciem el treball d’àrees com la llengua i la matemàtica; d’una banda, treballem la lectoescriptura a partir dels noms dels infants, dels dies de la setmana, de dites del mes… I d’altra banda, treballem la matemàtica tot situant la quantitat de nens i nenes que han vingut, i els que no han vingut, al cuc de boles, buscant el nombre del dia al panell numèric i fent treball de descomposició d’aquest nombre amb els multicubs.

Aquest treball és evolutiu i les propostes en aquesta franja varien d’un curs a l’altre. És per això que es poden consultar uns vídeos orientatius de com es realitza tot aquest treball al Drive de l’escola.

 

 La caixa de les sorpreses o el diari d’escola

– P3, P4 i P5: CAIXA DE LES SORPRESES

Cada aula, de P3 a P5, té una “caixa de les sorpreses”. Es tracta d’una caixa on els infants hi poden guardar coses especials que porten de casa per explicar a la resta de companys al final del dia, abans de marxar. Els elements que porten queden guardats dins de la caixa des del matí fins a la tarda, moment en què es treuen d’una en una. És molt important recalcar a l’alumnat que les coses que hi posin han de ser especials per algun motiu (perquè les han construït ells/es, perquè són d’algun viatge que han fet…), és a dir, que no siguin joguines. La finalitat d’aquesta activitat és l’expressió oral davant del grup; algunes vegades els infants presenten coses tant interessants que esdevenen font de diàleg, de preguntes… i poden ser origen a un possible projecte. Cal tenir molt present aquestes aportacions que fan ells/es mateixos i la conversa i dubtes que en sorgeixen espontàniament, per tal d’entomar-ho com a treball per portar a terme a l’aula.

– 1r: DIARI D’ESCOLA

A 1r de Primària, en comptes de la “caixa de les sorpreses” tenim el “diari d’escola”. Cada infant té una llibreta on, al final del dia, hi pot escriure lliurement allò que tingui ganes de redactar o bé alguna proposta per part de la mestra: com t’has sentit avui, què has après, què és allò que més t’ha agradat o que t’ha preocupat, un moment en què hagis ajudat a un/a company/a… Al final, si algú en té ganes, pot compartir allò que ha escrit amb els companys. Es tracta d’una activitat per fomentar la lectoescriptura, però també la cohesió de grup, el treball de valors i d’emocions.

 

El faristol: l’hora del conte

Una bona estratègia per introduir als infants en el gaudi a la lectoescriptura i en el món de la fantasia són els contes. Des de l’escola, donem importància a aquest recurs i el tenim molt present dins de l’aula: 

D’una banda, hi ha la biblioteca d’aula on els infants disposen de contes i revistes per mirar i explicar lliurement. D’altra banda, a partir del faristol de fusta que hi ha a cada aula on s’hi col·loquen contes o narracions proposades per la mestra o bé proposats pels infants (a vegades els porten ells/es mateixos/es de casa). Al final del dia, o en moments en què la mestra creu convenient, s’agafa el conte per explicar-lo al grup.

 

Trets característics específics per Comunitats: Mitjans i Grans

 

 Anem a la piscina

La natació es tracta d’un esport molt complert i, com a escola que té en compte els hàbits saludables, creiem que cal gaudir de la possibilitat que se’ns ofereix de rebre cursos de natació adaptats al nivell de l’alumnat. Així doncs, l’alumnat de 1r i 2n al llarg del 3r trimestre anirà un cop a la setmana a la piscina de l’Ateneu les Bases. Creiem que és important donar valor a les activitats esportives dins i fora de l’escola per tal de crear-ne l’hàbit en els infants. 

 

 La nostra visió dels deures i dels exàmens 

Els infants passen moltes hores a l’escola diàriament, entre 5 i 8.  Hi ha infants que a les 8 del matí ja són a l’escola, surten a les 16:30 i van cap a extraescolars, arribant ja ben entrada la tarda a casa. La jornada dels nens i nenes doncs és realment llarga i en moltes estones se’ls demana un alt nivell d’atenció i concentració per a desenvolupar les diferents activitats que se’ls plantegen al llarg del dia.

Els deures, tal i com han estat entesos durant molts anys, allarguen la jornada dels infants en detriment de les estones que poden passar amb els seus pares, mares i germans fent alguna activitat que no comporti estar davant un full o fent quelcom que no els motiva.

Des de l’escola, entenem els deures com estones d’enriquiment familiar en que qualsevol activitat cultural hi pot tenir cabuda; veure una pel·lícula, una obra de teatre, llegir un llibre i comentar-lo, parar taula, fer la llista de la compra, parlar de com ha anat el dia per compartir alegries, neguits, dubtes, il·lusions… Aquestes activitats ofereixen una gran diversitat d’aprenentatges necessaris per a la vida i que no impliquen un gran esforç, al contrari, són estones que tant nenes, nens, pares i mares agraeixen de poder tenir.

Algunes activitats que proposem des de l’escola per complementar el dia a dia a l’aula són la recerca d’informació per a poder avançar en el projecte que s’està treballant a l’aula. Altres activitats que proposem estan relacionades amb les diferents festes que celebrem a l’escola com són la castanyada, en la que es fa una exposició de fruits de la tardor disfressats i que ho fan els infants amb les famílies; per dimecres de cendra, es fa una sardina amb material fungible…

Creiem fermament en aquesta manera d’entendre els deures i estem convençudes que és la millor opció per al desenvolupament i motivació dels nostres alumnes.

Pel que fa als exàmens, des de l’escola potenciem una avaluació formativa en què l’alumne/a en prengui part perquè li sigui realment profitosa pel seu aprenentatge. Entenem l’avaluació com a aprenentatge en si mateix, és per això que no creiem en exàmens finals per valorar conceptes concrets.

 

PROGRAMES ALS QUE ESTEM VINCULATS

Programa Lotus

L’objectiu del projecte Lotus és, bàsicament, estar millor amb un mateix,  incrementar el nivell de consciència d’un mateix, incrementar el nivell de pau i el benestar a la vida, i reduir l’estrès i l’ansietat. Això permet crear, a la vegada, un clima més saludable, ètic i compassiu (a l’aula, a l’escola…), i més propici per a l’aprenentatge i el desenvolupament com a persona. Es tracta d’una nova proposta per treballar l’equilibri físic, mental i emocional en la nostra vida a través de tècniques com el ioga o el “mindfulness”.

El projecte Lotus es caracteritza principalment per ser vivencial, ja que proporciona eines a través de pràctiques i vivències, per treballar els valors universals, i per ser una proposta laica que enfoca l’espiritualitat des d’una vessant respectuosa i integradora. 

Aquest programa es porta a terme mensualment de manera presencial amb les formadores a partir del 1r de Primària, tot i que la tutora procura que hi hagi una continuïtat i un seguiment al llarg del curs per tal que l’alumnat integri les dinàmiques apreses tot sabent-les aplicar autònomament en els moments que es requereixin. De la mateixa manera, des d’Educació Infantil també s’apliquen algunes de les tècniques de gestió emocional de les que es proposen amb el Programa Lotus. 

Programa STEAM.CAT

Tal i com s’estableix al Pla STEMcat, “la necessitat d’incrementar el nombre de treballadors qualificats d’aquests sectors implica treballar en direccions i àmbits diversos: des del món educatiu –tant per millorar la percepció d’aquestes professions com l’orientació professional i acadèmica- com de les mateixes universitats per millorar les metodologies, reduir les taxes d’abandonament i incrementar el nombre de graduats en els estudis STEM.” En aquest sentit, és necessari començar a treballar en aquesta direcció des de l’educació obligatòria, potenciant les competències científiques, tecnològiques i matemàtiques per tal de promoure la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a la societat, no sols des de les pròpies àrees si no també amb el transversal i global de centre,  fent èmfasi especial en les activitats adreçades a la comunitat educativa.

Amb aquest objectiu, el programa STEAMcat  vol afavorir el desenvolupament de les competències transversals i les pròpies relacionades amb els aprenentatges dels àmbits cientificotecnològic  i matemàtic de l’alumnat pre-universitari.

La nostra escola va ser seleccionada per formar part d’aquest projecte, seguint un assessorament de 3 anys de durada, on estem desgranant les actuacions a realitzar en aquest sentit. Així doncs, el curs vinent iniciarem aquest treball de la manera següent:

 

• Disseny, elaboració i instal·lació de caixes niu al pati de l’escola per observar les aus del Poal. (Aliança Institut Guillem Catà).

• Pòsters i conferències de “les dones de la UPC”, per tal de fer visible el gènere femení en aquest tipus de professions cientificotecnològiques. (Aliança UPC).

• Creació de l’Aula Maker i de l’espai Tinkering dins d’aquesta, per a fomentar la capacitat creativa dels infants mitjançant la robòtica, la programació i l’electrònica al seu nivell. (Aliança UPC).

 

 

Xarxa de Competències Bàsiques

Com a formació interna de centre, seguim el guiatge de la Xarxa de Competències Bàsiques; es tracta d’una iniciativa del Departament d’Ensenyament per crear xarxa entre aquelles escoles que es mostren implicades amb el canvi de paradigma educatiu, desenvolupant i aplicant la visió competencial en el procés d’ensenyament-aprenentatge. 

 

Aquesta formació està centrada en el treball per projectes i, en el cas del curs vinent, en l’avaluació d’aquest treball: participació de l’alumnat en el propi procés d’avaluació, creació d’uns informes d’avaluació significatius pels infants i per les famílies, l’autoavaluació com a activitat de regulació dels propis aprenentatges…

 

Les coordinadores de XCB assisteixen mensualment a una sessió formativa als Serveis Territorials de Manresa i traslladen aquesta formació a la resta de l’equip docent per debatre i consolidar-ne l’aplicació pràctica a l’escola. 

Programa SI

 

Un programa d’intervenció escolar dirigit a nens i nenes de 3 a 16 anys amb un clar objectiu: demostrar que l’adquisició d’hàbits saludables des de la infància redueix els riscs de patir malalties cardiovasculars i millora la qualitat de vida en l’edat adulta.

El principal factor de risc cardiovascular, tant en adults com en edat infantil, és l’obesitat juntament amb els factors associats com la diabetis i la hipertensió, fruit d’una alimentació inadequada d’uns nivells baixos d’activitat física. A més, altres factors de risc de les malalties cardiovasculars, típicament estudiats en poblacions adultes, també comencen a estar presents en la població infantil espanyola.

El Programa SI! neix de la voluntat del Dr. Valentí Fuster de promoure la salut cardiovascular amb l’objectiu d’ensenyar a mantenir hàbits de vida adequats i durant tota la vida.

La investigació en salut pública ha assenyalat que les iniciatives de promoció de la salut han de començar en la infància per aconseguir un canvi de comportament durador i eficaç i que les intervencions escolars són les més efectives.

Al llarg del curs escolar es potencien hàbits saludables: fer esport, menjar variat, descansar, gestió emocional… Tot i que, per a fer-ne més èmfasi, dediquem una setmana específica i ho treballem de manera més organitzada amb propostes concretes (tallers, gimcanes…). 

 Pla de Suport Vital Bàsic

Es tracta d’un programa escolar amb la col·laboració  i coordinació del Departament d’Ensenyament i del Consell Català de Ressuscitació. L’objectiu principal del  programa és que l’alumnat aprengui coneixements bàsics gradualment (teòrics i pràctics), adaptats a cada edat fins a finalitzar l’etapa secundària, relacionats amb què és, què cal fer i com podem actuar davant d’una situació d’emergència vital. Aquests tallers es realitzen en consonància amb la Setmana de la Salut i amb el Dia de la Parada Cardíaca.

Pla de consum de fruita a les escoles

És una iniciativa de la Unió Europea amb l’acció conjunta dels departaments d’Agricultura, Salut i Ensenyament.

Els objectius són:

– Oferir fruita gratuïta en els esmorzars i berenars dins del centre escolar.

– Informar sobre els beneficis de pujar el consum de fruites i verdures, i sobre la seva diversitat, trets, producció, estacionalitat, etc.

– Proposar el consum de fruites com una alternativa excel·lent al consum d’altres aliments amb menys qualitat nutricional.

– Afavorir la salut dels infants i promoure el consum de fruites, verdures, fruita seca, llegums, aigua i joc actiu, com també reduir el consum llaminadures, begudes refrescants, brioxeria i videojocs sedentaris.

A l’escola integrem el Pla de consum de fruita de manera que, una setmana al mes, els infants en comptes de portar esmorzar de casa, mengen la fruita que se’ns ha ofert. Intentem respectar al màxim aquesta consigna sense excepcions, independentment dels gustos dels infants. 

Escola Nova 21

Escola Nova 21 proposa una transformació del sistema educatiu per tal que s’actualitzi, adoptant plenament un propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida en el nostre context històric i unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement existent de com les persones aprenem. L’objectiu final és que tot infant, independentment del seu context i condicions, pugui gaudir en qualsevol centre del Servei Educatiu de Catalunya d’experiències d’aprenentatge empoderadores i rellevants que li permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar. Aquesta horitzó comú d’actualització es concreta en el que s’ha anomenat “marc d’escola avançada”, una referència que possibilita molts models i projectes diferents però que tenen en comú quatre eixos interconnectats i interdependents: un propòsit educatiu que doni resposta als reptes actuals, unes pràctiques basades en el coneixement existent, i una avaluació i organització al servei de l’aprenentatge. Per això, es proposa el “marc d’escola avançada”, que agrupa quatre eixos que en el seu conjunt descriuen l’horitzó comú pel centres educatius compromesos amb la transformació educativa.

Aquest projecte l’entenem de manera molt lligada amb la Xarxa de Competències Bàsiques, ja que tracta una mateixa visió de la funció, organització i metodologia pedagògica. Seguim, doncs, amb ganes de seguir aprofundint en el “com” de l’acció educativa per atendre de la millor manera possible les necessitats i interessos dels infants.