El claustre de l’escola Les Bases juntament amb les direccions de les escoles públiques de Manresa volem manifestar el nostre rebuig i indignació davant la situació que s’està produint en aquests moments que ens toca viure.
La nostra tasca com a educadors ens porta a formar… Llegeix més»
Aquesta setmana la Maria i la LLuïsa ens han ensenyat l’escola. Hem anat a conèixer els nens i les nens de la classe d’ EI4 i la seva mestra, l’Eva Font. Hem anat al menjador i també al despatx on hem trobat l’Eva Cunill. Després a EI5 el Younes i l’Iker ens han presentat els seus germans i hem sabut el nom de la seva mestra: la Pam. A l’entrada hem vist els peixos i uns insectes molt peculiars, els INSECTES BASTÓ. Però el què més ens ha agradat fer és anar al pati gran!!!
També hem fet un dibuix per regalar als pares. Ja hem jugat molt tranquils i a les taules. I cada dia ens han explicat un conte.
La Maria ens ha presentat EL LLOP i ens ha explicat que cada setmana anirà a casa d’un nen o nena.
A estat una setmana molt intensa i plena d’emocions.
Aquest cap de setmana carregarem piles que dilluns ja anem tot el dia.
Ha estat una setmana carregada de nervis i emocions per part de tots i totes: els pares nerviosos per com aniria la tornada a l’escola i en un espai nou; els nens i les nenes desitjosos de retrobar-se amb els seus amics, els nous companys i un espai totalment nou per a ells i elles, ple de jocs i joguines noves; per a mi i la Maria, també han estat uns dies intensos. Hem volgut que tots vosaltres, pares, mares, nens i nenes us hi sentíssiu bé i acollits.
Els que han sigut realment protagonistes han estat els vostres fills i filles.Aquests dies tot ha estat nou per a ells.
Us deixo un petit recull de fotografies on veureu que tots i totes s’ho han passant d’allò més bé!
Vull compartir amb vosaltres l’article EL PRIMER DIA DE P3, FITA HISTÒRICA de Carles Capdevila (publicat avui al Diari ARA)
És tota una experiència, deixar-lo a l’escola dels grans, tan petit, però és cert que a l’escoleta dels petits hi començava a quedar gran. Hi ha mides incòmodes, i aquesta n’és una, per això el curs serà tota una transició per al nen i els nous col·legues. Tot per aprendre: d’aquí ve que ser mestre d’infantil sigui tan vocacional, intens, esgotador i agraït.L’esmorzar d’avui té molts ingredients emocionals, alguns de camuflats, d’altres que fem explícits, potser massa. Les ganes que comenci el curs, per fi. Els consells i explicacions apressades. I aquella alegria impostada, aquell teatre que els fem: “Que bé, avui faràs molts amics i t’ho passaràs molt bé i de seguida et vindrà a buscar la mare i el berenar serà boníssim”. I la rèplica del nen, que intenta calcar-ho tot, i se’n surt: respon dient que està mooolt content amb uns ulls mooolt espantats. No acaba d’entendre què li espera però si a mig esmorzar ja et prometen un berenar tan bo deus intuir que el dia no serà fàcil.L’avantatge que per al pare o la mare (…) és que s’aixeca disposat a viure un dia històric amb ganes i sense estalviar abraçades. D’aquí a uns anys els dos se’n riuran, del primer dia de P-3, però si avui els cau alguna llagrimeta, o dues, que caiguin.
El primer dia d’escola vam celebrar l’aniversari del Francesc i la Camí. Ja tenen 5 anys!
Per molts anys!!!
Estimades famílies
Ens retrobem dilluns a les 9 del matí!!!
Segueix-nos!