Durant uns dies hem estat observant i investigant per poder resoldre la nostra pregunta. Després de treballar per grups, fer hipòtesis i compartir-les amb la resta de companys, tots junts hem trobat la resposta: els insectes NO tenen ossos! El seu esquelet és diferent que el nostre ja que, enlloc de trobar-se dins la pell, el tenen per fora (com si fos una carcassa). Així doncs, podem dir que els insectes tenen exosquelet. Ah! I no són els únics… Les tortugues, els crancs o els cargols, tot i no ser insectes, també són animals que tenen un esquelet extern.

Tenim clar que la sang no es crea al cor, sinó als ossos! També hem descobert que la sang està composta per un líquid anomenat plasma i tres tipus de cèl·lules: els glòbuls blancs, els glòbuls vermells i les plaquetes. Per saber-ne una mica més, ens hem distribuït en quatre grups; cada un ha buscat informació sobre un d’aquests components, i ho hem explicat a la resta de companys.

Cliqueu la foto per veure l’àlbum sencer

Ara que ja hem posat nom a les diferents parts de l’interior d’un os i sabem que en una d’elles (la medul·la òssia) s’hi fabrica la sang, ens hem posat en grups per elaborar la maqueta d’un os per dins. Abans, però, ens ha semblat que podíem fer un esbós indicant quins materials necessitaríem per fer cada una de les parts.

Voleu veure’n tot el procés i el seu resultat?? Cliqueu damunt de la imatge!

Seguint amb la cerca d’informació del nostre projecte, ens hem dividit en grups per buscar què és el que hi ha dins els ossos i, tot seguit, hem compartit la informació amb la resta de companys. Amb tanta investigació hem trobat una dada molt interessant! Voleu saber de què es tracta? A continuació teniu una petita conversa d’allò que hem esbrinat:

NIL: He trobat que la sang es fa a dins els ossos.

CARLA: Algú ho sabia això?

Nooo! (alguns, sorpresos, expressem que pensàvem que la sang es creava al cor).

ADAM L.: Jo ho sabia per l’altra escola. El cor neteja la sang, però els ossos fan la sang.

PAULA: El cor fa que tota la sang vagi per tot el cos i vagi pels ossos, el cervell…

JINAN: Haurem d’esbrinar què és el que fabrica la sang.

CARLA: Exacte, de les parts de dins de l’os que heu trobat, haurem de veure quina es la que s’encarrega de crear la sang.

BIEL: Potser a la medul·la…

ANTHONY: Carla, en el corazón hay sang?

CARLA: Sí, el cor és l’encarregat de bombejar la sang perquè circuli per tot el cos.

JAVIER: Jo em pensava que la sang es feia al cor, però que es fa als ossos sembla impossible.

CARLA: I si la sang es fa dins dels ossos, com creieu que deu anar a parar a les altres part del cos?

NIL: El cor, quan la sang ja deu estar feta, el deu bombar.

JINAN: Però si la sang es fa a dins de l’os…

NIL: Però si hi ha venes deu anar directe al cor.

Cliqueu la foto per veure l’àlbum sencer.

Una de les preguntes que ens vam fer al principi del projecte va ser Com és un os per dins?; fa unes setmanes, després de dibuixar com ens l’imaginàvem i de fer les nostres hipòtesis, vam poder-ho comprovar amb un os de vedell. Tot seguit teniu la conversa que vam fer posteriorment:

MANUEL: Jo crec que a dintre hi havia com una cosa, com a fora però diferent.

ERIC O.: Jo he vist que per dintre estava més tovet que de fora, i també que per l’interior hi havia uns forats molt petits.

ANTHONY: El de nosotros era blando, el hueso.

ROC: De dins, quan ho tocaves era tovet i sortia sang.

BERTA: Jo he vist que dins de l’os hi ha sang.

MARIA: Hi havia una part dura súper blanca que era molt dura i era rodona.

CARLA: Sí, aquesta era la part de fora de l’os.

ADAM L.: Es veia la sang.

BIEL: L’Anthony ha apretat allà i no sortia sang.

ANDREU: Aquell os… era enganxifós.

MARIA: La Jinan anava movent lo de dins, i semblava un moc.

PAULA: Jo he agafat l’os i he arrencat com una mica de carn per mirar com era per dintre, i també he tocat la part de dintre i era súper esponjosa.

CARLA: Tota la part de dintre, tot l’interior de l’os era tant tou o hi havia algun tros que potser no?

PAULA: Hi havia un tros que potser no perquè jo he vist que hi havia un tros de l’os molt finet, i l’he tocat i estava súper dur.

RANIA: Hi havia una part que era tou i una altra que no.

JAVIER: Quan estàvem amb l’os, era molt raro quan… una part quan la tocaves de dins.

BIEL: Quan se li ha tret a l’Anthony, se li ha quedat enganxat al dit, i ho hem tocat i era molt esponjós.

ANTHONY: Hay una parte que estava dura.

JINAN: Jo quan ho vaig tocar era de color blanc però per fora, i quan ho vaig tocar per dins era com una plastilina una mica estranya. I també vaig treure una mica de carn i se’m va expandir.

ROC: Jo he enfonsat i per dins era dur però no hi havia sang, però per l’altra banda sí que sortia.

JAVIER: Quan teníem l’os, quan havíem obert una miqueta tenia molta sang a dins.

PAULA: Jo l’he obert una mica la part de dins i he vist que hi havia sang . I hi havia un tros de carn que le obert una mica i estava tot ple de sang i no parava de sortir.

RANIA: Crec que la part tova era la carn.

CARLA: Carn de dins de l’os? Creieu que l’os té carn a dins…?

ANTHONY: Carla… Qué era eso? Hay unes lineas así que son duras.

CARLA: I què creieu que pot ser això, algú té alguna idea?

JAVIER: El nostre os petit que teníem, hem trobat un tros de boleta de sang i eren les venes.

CARLA: Has pogut veure les venes?

JAVIER: Sí, una miqueta.

BIEL: S’ha vist la vermella, però no era dins de l’os…

CARLA: Així a dins de l’os, el que heu vist que era blanc i tou, què deu ser… La Rania ha dit que podria ser carn; teniu alguna altra idea?

ERIC O.: Calci.

JINAN: També podria ser un múscul que està amagat allí.

CARLA: Els músculs van per dintre de l’os?

Nooo!

CARLA: Els músculs per on van?

JINAN: Per fora, però podria ser que la vaqueta hagués nascut així.

PAULA: Jo crec que és com una barreja de vitamines, artèries…

JAVIER: Jo crec que és com si tingués sang per dintre, per dintre el cos.

CARLA: Amb el que has vist creus que la sang va per dins de l’os?

JAVIER: Sí, per dintre l’os i del cos.

ADAM L.: L’os, per traspassar toooot fins a un altre lloc, la sang s’ocupa de portar-ho tot: les vitamines, músculs…

JINAN: Crec que lo blanc és la sal de l’os. Però que està una mica triturat.

PAULA: No pot haver-hi sal, perquè si mengem molta, molta sal podem agafar alguna malaltia o algo.

JAVIER: Acabo de pensar una cosa! Acabo de creure que crec que la sang va amb els músculs que tens; la tens per dintre però la tens enganxada amb els músculs.

JINAN: Crec que també això blanc és una mica d’os líquid.

Cliqueu la imatge per veure l’àlbum sencer.

Ja hem comprovat que el fèmur és l’os més llarg…! Mentre mesuràvem els ossos de l’esquelet ens hem fixat que, per exemple, els braços i les cames estan formats per més d’un os, i que aquests estan connectats entre ells per les articulacions.

Per prendre consciència de com d’importants són les articulacions, hem intentat fer algunes accions quotidianes (escriure a la pissarra, fer punta al llapis, posar-nos les ulleres, obrir la porta, etc.) sense doblegar CAP ARTICULACIÓ!  Ens ha costat molt i hem reflexionat sobre com d’importants són per poder fer alguns moviments. Aquestes han estat algunes de les nostres conclusions:

PAULA: Sense les articulacions no ens podríem moure.

ERIC S.: No pots ni menjar… Bueno, és que no pots fer res.

CARLA: Potser podríem, però ens costaria molt oi?

JAVIER: Si no tinguessis articulacions si agafes un llapis no podries escriure.

ROC: Alguna persona ens hauria d’ajudar a fer les coses.

BERTA: Jo un dia vaig veure una senyora sense braços.

BIEL: A Barcelona, un dia passejant hi havia un noi que li faltaven les dos cames; anava en crosses.

CARLA: I quines articulacions tenim?

BIEL: La ròtula…?

CARLA: La ròtula és l’os, però com es diu l’articulació?

ERIC O.: El genoll.

PAU: També el colze.

MARIA: El canell.

BIEL: El turmell.

Voleu veure com intentàvem moure’ns sense doblegar les articulacions? Cliqueu damunt de la següent imatge: