Un conte que ens ha fet arribar la protagonista de la setmana (Mia), dóna lloc a poder continuar la conversa sobre el mar, i els peixos, i les estrelles de mar…
Recordem el bonic poema d’Olga Xirinacs i demanem,
Alba. En aquesta làmina (conte amb il.lustració del mar) que hi trobem a faltar?
Aura. Estrelles.,estrelles de mar.
Mercè. I que varem fer l’últim dia?
varis nens (cara expectant, cara pensant..)
Mercè. Que li va passar a l’estrella?
Sergi. L’estrella va caure i xaf! (aixeca els dos braços a munt i els deixar caure, banda i banda del cos de cop)
Alba. Molt bé, aigua?
Sergi: On va caure?
Tots. A l’aiguaaa..!
Carlota. Al mar!
Mercè. I que varem fer nosaltres, amb una palangana amb aigua?
Majoria d’nfants. (cara de sorpresa)
Mercè. Què varem veure?
Oriol. Jo vaig veure l’Oriol!! ( de sobte!)
Poc després, tots i totes, comprobaran el reflexe de la seva cara a l’aigua:
Tots estan emocionats!! Han vist la seva cara!!
Avui, dia 13 desembre, i a partir de l’experiència del reflexe de l’aigua, passem a treballar ja, amb més profunditat la cara i les seves parts, les expressions, les emocions…
I busquem entre tots, un altre lloc, on hi podem veure reflectida la nostra cara: El mirall.
