Ha estat una setmana carregada de nervis i emocions per part de tots i totes: els pares nerviosos per com aniria la tornada a l’escola i en un espai nou; els nens i les nenes desitjosos de retrobar-se amb els seus amics, els nous companys i un espai totalment nou per a ells i elles, ple de jocs i joguines noves; per a mi i la Maria, també han estat uns dies intensos. Hem volgut que tots vosaltres, pares, mares, nens i nenes us hi sentíssiu bé i acollits.
Els que han sigut realment protagonistes han estat els vostres fills i filles.Aquests dies tot ha estat nou per a ells.
Us deixo un petit recull de fotografies on veureu que tots i totes s’ho han passant d’allò més bé!
Vull compartir amb vosaltres l’article EL PRIMER DIA DE P3, FITA HISTÒRICA de Carles Capdevila (publicat avui al Diari ARA)
És tota una experiència, deixar-lo a l’escola dels grans, tan petit, però és cert que a l’escoleta dels petits hi començava a quedar gran. Hi ha mides incòmodes, i aquesta n’és una, per això el curs serà tota una transició per al nen i els nous col·legues. Tot per aprendre: d’aquí ve que ser mestre d’infantil sigui tan vocacional, intens, esgotador i agraït.L’esmorzar d’avui té molts ingredients emocionals, alguns de camuflats, d’altres que fem explícits, potser massa. Les ganes que comenci el curs, per fi. Els consells i explicacions apressades. I aquella alegria impostada, aquell teatre que els fem: “Que bé, avui faràs molts amics i t’ho passaràs molt bé i de seguida et vindrà a buscar la mare i el berenar serà boníssim”. I la rèplica del nen, que intenta calcar-ho tot, i se’n surt: respon dient que està mooolt content amb uns ulls mooolt espantats. No acaba d’entendre què li espera però si a mig esmorzar ja et prometen un berenar tan bo deus intuir que el dia no serà fàcil.L’avantatge que per al pare o la mare (…) és que s’aixeca disposat a viure un dia històric amb ganes i sense estalviar abraçades. D’aquí a uns anys els dos se’n riuran, del primer dia de P-3, però si avui els cau alguna llagrimeta, o dues, que caiguin.
