PROJECTE: Ep! A la panxa passen coses!

Hola famílies!

El passat dilluns vam reprendre la conversa entorn els mamífers. Tot seguit us deixem la nova conversa i us expliquem en quin punt estem. Atenció!

…

ONA: Els mamífers neixen per la panxa i els ovípars per ous.

ORIOL: Els que neixen per la panxa els hi obren quan són una mica petits. Els bebés a la panxa van creixent i quan estan creixent més, neixen.

L: I a la panxa estan molt temps ?

ORIOL: No estan gaire temps.

DAN: El meu bebè es va quedar molts dies a la panxa.

L: Va estar molts dies a la panxa? I sempre va ser igual la panxa?

ORIOL: Quan els bebès estan dintre de la panxa ells estan… Mengen… Els bebès estan enganxats a l’estómac de la mama. 

HUGO: Estan enganxats amb cola.

SERGI: Amb cola.

HUGO: No, amb fang.

MAX: No, amb sang.

L: Hi ha alguna cosa que faci que estigui connectat el bebè amb la mare? 

JACOB: Podem mirar un vídeo.

L: Una pregunta… Vosaltres com us imagineu que éreu quan estàveu a la panxa de la mama? 

ONA: En una bossa d’aigua.

L: I estaves còmoda allà dins?

ONA: Sí!

L: Però si nosaltres no podem respirar a l’aigua… 

HUGO: No, respiràvem amb la sang.

ARLET: Jo vaig a la piscina i m’enfonso. 

L: I pots estar respirant a l’aigua?

HUGO:  No. Jo se nedar sol amb gafes i em tiro de bomba. 

DAN: Els meus pares em diuen que sóc un peix perquè em quedo tota l’estona a l’aigual. 

AURA: Quan estem  dins de la mama, però estem enganxats amb la sang, passa una cosa, que després jo apreto molt la vulva i no surto perquè tinc els peus molt petits i no puc sortir. Vaig sortir per la panxa i el meu germà per la vulva.  

SERGI: …

L: Com t’imagines a la panxa de la teva mare? 

SERGI: Quan jo era petit…

L: I doncs… com estàveu a la panxa? Que us sembla si fem un dibuix de com ens imaginem a la panxa? 

VARIS: Siiiiiiii!

Tot seguit hem fet un dibuix i cadascú ha representat allò que per ara hi ha en el seu pensament. Els coneixements previs dels quals els nens i nenes parteixen ens ajuden a seguir construint el camí d’aprenentatges a partir de l’embaràs. Al final, un cop donem per acabat aquest tema, el dibuix ens ajudarà a veure tota l’evolució que els nens i nenes hauran fet i així prendre consciència de tot el que hauran après.

Després del dibuix hem vist un vídeo. En aquest cas s’ha ofert aquesta visualització amb la intenció de que els nens i nenes es facin preguntes i es generi curiositat i motivació per seguir descobrint… Us deixem alguns dels comentaris que s’han anat escoltant mentre hem mirat el vídeo. Us deixem també l’enllaç, podeu compartir-lo junts!

La reproducció humana (Des de 1:30′)

ORIOL: Uns peixos.

MAX: Se’ls hi ha trencat la seva cua.

DAN: Sembla foc del volcà.

JANA: Dins aquesta bombolla hi ha un bebé.

ONA: Està allà dintre.  

ORIOL: Hi ha un bebè.

CARLOTA: És el cor.

DAN: És el bebè que es van fent.

ORIOL: Es va fent gran.

VARIS: És un bebè.

L: Què és aquest fil?

MIA: Menja pel melic.

ORIOL: L’estómac… menja pel melic. Té raó… la Mia.

DAN: La bossa.

VARIS: Sang!

AURA: És la sang que està baixant per la vulva.

HUGO: El bebè vol néixer i despertar-se

CARLOTA: Vol  sortir per la vulva.

DAN: Les mans que es veuen són les del metge.

L: Què ha passat? 

AURA: Se li va treure la cua. 

JANA: S’ha anat desmuntant.

AURA: Per fer-nos doncs ens fem amb un cuc… ens fem amb cucs.

L: Necessitem uns cucs per ajudar-nos a fer-nos? Té un nom?

Aura: Cuquet.

HUGO: Si mengem moltes xuxes se’ns fa un cuc a la panxa.

Fins aquí hem arribat famílies! Ara… com hem arribat a la panxa? Seguiu-nos, segur que necessitarem la vostra col·laboració!