Context proper
El Prat, poble agrícola amb 1.150 habitants al començament del segle XIX, experimenta un creixement de població sostingut al llarg de tot el segle, fonamentat en l’expansió agrícola, basada en la modernització del reg i la millora de les comunicacions amb Barcelona, mercat dels productes de l’horta pratenca. En acabar el segle comptava amb 2.800 habitants.
El primer terç del segle XX comença amb dos canvis que definiran la nova identitat pratenca: la instal·lació de grans indústries i els camps d’aviació (origen de l’actual aeroport), i les migracions de l’interior de Catalunya i de la resta de l’Estat per a servir de ma d’obra.
En acabar aquest terç, el Prat és un poble de més de 6.500 habitants, amb una forta necessitat d’escolarització, que dona lloc a la construcció de la primera agrupació escolar i l’inici de la construcció de la segona, la nostra escola.
A l’inici de la postguerra continua el creixement constant d’industrialització i població, que s’accentua en les dècades dels seixanta i setanta, amb la construcció d’un aeroport modern i un creixement demogràfic i urbanístic d’al·luvió doblant El Prat la població fins a convertir-se en una ciutat de més de 64.000 habitants, amb una piràmide de població molt jove i de fortes demandes formatives i socials. Això va crear una ciutat amb manca d’estructures bàsiques, que s’han anat millorant en els darrers vint anys, fins a convertir-se en una ciutat moderna amb equipaments urbanístics, socials i culturals de força qualitat.
A partir de la darrera dècada del segle passat, ves va produir, en paral·lel:
Una forta immigració exterior, primer del Magreb i desprès de l’Amèrica Llatina, amb una taxa d’11% de ciutadans estrangers, amb índex de formació molt baixos.
Una migració de població autòctona, jove, cap el segon cinturó industrial i les noves ciutats dormitori, amb una notòria pèrdua dels recursos socials invertits en la seva formació.
La tendència actual és de decreixement suau, amb una mobilitat interna i externa del 5% anual.
La formació de la població reflexa tots aquests canvis, amb un 12% sense estudis, un 26% amb estudis primaris incomplets, un 33% amb titulació obligatòria d’ESO, un 19% amb batxillerat o mòduls equivalents i un 9% amb titulacions de grau mig o superior.
Context del Centre
Evolució històrica.
S’inicia l’any 1936, durant la Guerra Civil, però la manca de pressupost de la Generalitat provoca la suspensió les obres quan estava feta només l’estructura i les noves autoritats no van continuar les obres, que van queda abandonades durant vint anys.
L’any 1956 s’inaugura a la Torre Muntades la seu provisional de la nova escola.
L’any 1961 s’inaugura el Colegio Nacional II, acollint l’alumnat que estava escolaritzat a la seu provisional i que després serà el Colegio Menéndez Pelayo.
L’any 1971 s’amplia l’escola, amb les aules que donen al Parc Fondo d’en Peixo, per a acollir l’escolarització fins a vuitè d’EGB.
L’any 1983 es construeix l’edifici de parvulari.
A partir de l’any 2004 el centre es denominarà Escola del Parc, fent oficial la denominació popular de l’escola.
L’any 2010 s’inaugura l’edifici actual, en el mateix Parc Fondo d’en Peixo, a la zona nord.
Situació actual
L’Escola del Parc és una escola d’Educació Infantil i Primària, de titularitat pública, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Situada a la ciutat del Prat de Llobregat, comarca del Baix Llobregat, amb 63.568 habitants[1] i que forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Al Prat podem trobar espais força destacats com l’aeroport de Barcelona i el Delta del Llobregat, amb més de 50 hectàrees d’espai natural protegit, que són una gran font de recerca i informació del medi natural més proper (flora i fauna). Per aquest motiu, l’escola realitza anualment diferents sortides i activitats que promou l’ajuntament de la localitat.
L’escola està ubicada en un entorn natural urbà, el parc Fondo d’en Peixo, al nord de la ciutat (casc antic, on la seva tipologia imperant és la d’edificis unifamiliars entre mitgeres). Envoltada per una zona d’equipaments esportius i una zona industrial. Aquestes singularitats possibiliten nous espais d’aprenentatge (parc, complex esportiu) i diversificació d’activitats realitzades en un entorn diferent a l’habitual (lectures, observació/estudi de la flora i la fauna de l’entorn, activitats físiques, etc.).
L’Escola del Parc té prop de més de seixanta anys d’història. Durant tots aquests anys, el centre ha patit diversos canvis, en funció de les demandes i necessitats de la societat pratenca: de nom, d’oferta educativa, d’edifici i d’ubicació.
Després de viure forts augments demogràfics a partir de mitjans segle XX, la població del Prat resta més o menys estable des de 1980. El 23,75% de la població pratenca és local i el 38,84% prové d’altres ciutats catalanes; el 26,18% és originària de la resta de l’estat espanyol i l’11,23% és de nacionalitat estrangera, bàsicament originària de l’Amèrica llatina (4,63%) , del Marroc (2,74%) i Àsia (1,15%).
Poc més del 30% del total de població té estudis post obligatoris. El percentatge de la població en relació a la formació acadèmica és del 8,77% sense estudis, el 25,14% amb estudis primaris incomplets, el 33,96% amb titulació obligatòria d’ESO, el 20,83% amb batxillerat o mòduls equivalents i el 10,83% amb titulacions de grau mig o superior.
El centre, a menor escala, reflexa les tendències de creixement de la ciutat: Creixement i ocupació plena de la doble línia educativa fins a finals dels anys vuitanta; pèrdua progressiva d’una de les dues línies per la davallada de la natalitat; arribada d’immigrants magribins i posteriorment llatinoamericans, provocant una nova demanda de places i ocupació de les dues línies educatives.
L’increment de l’1,5% de la població en edat escolar i la crisi econòmica dels darrers anys, ha obligat a incorporar una tercera línia a moltes escoles de la localitat, inclosa la nostra.
Podem establir cert paral·lelisme entre la classificació de la població de la ciutat i la del centre, en relació a la seva formació acadèmica.
[1] Dades del Padró d’Habitants en data 1 de gener de 2016
