A la princesa li arriba l’edat en què s’hi ha de casar, però ella no vol fer-ho. El Rei ha de fer complir les lleis, així que, o tria la princesa, o tria ell.
La noieta, que no en té cap intenció, altiva i supèrbia, troba un o altre defecte als pretendents, rient-se de tots i cadascun d’ells, actitud aquesta que obligarà al Rei a triar-li un, decidint que sigui el primer que passi pel castell.
Dit i fet. Però la princeseta, molt orgullosa ella, hauria d’aprendre una lliçó, motiu pel qual, candidat i Rei, li prepararan una juguesca.
La princesa, ben apresa la lliçó, va ser molt feliç casada amb el seu rei “nas de lloro”.
