El divendres 28 de març va venir a la nostra classe una exjugadora de futbol professional, l’Esther Casals, a fer una “Visita que emociona”. Vam començar la trobada fent un joc de treball en equip, nosaltres anàvem amb la motxilla del col·legi i els braços lligats i entre tots havíem de fer 20 passades mentre ella i el Julen (el seu fill) ens havien d’intentar prendre la pilota. Després ens va explicar la seva trajectòria esportiva: va començar jugant a futbol a l’equip del col·legi (el Charles Darwin) i era l’única noia de l’equip. Ens va dir que, en aquella època, estava mal vist que les noies juguessin a futbol i, per això, quan l’últim any van guanyar la lliga i anaven a fer un torneig de futbol per Catalunya, a ella no la volien deixar jugar. Gràcies als seus pares i al seu entrenador, que van insistir, va poder participar-hi, però no hi va anar amb les mateixes ganes. Allà la van veure jugar uns observadors del Barça, a ells no els hi va importar el seu gènere i li van dir si volia anar al Barça, ella va dir que sí sense dubtar.
En la seva vida com a futbolista, en molts moments ha vist com a les noies i als nois no se’ls donava el mateix tracte: a elles no els hi feien samarretes de les seves talles, no les deixaven jugar en el mateix camp de futbol que als nois… Va passar el temps i els equips de noies, a poc a poc, van ser una miqueta més reconeguts de manera que es va crear la primera divisió de futbol femení. Per poder jugar a la primera divisió els clubs havien d’acceptar que les noies cobressin, però el Barça no ho volia, només dos clubs van dir que sí el Sabadell i l’Espanyol. Ella se’n va anar a jugar al Sabadell i, en aquella temporada, va guanyar la copa de la reina.
Malgrat tenir una bona trajectòria, va acabar deixant el futbol per diversos motius: va patir diverses lesions, tenia ganes de ser mare (i en aquell moment era incompatible amb seguir jugant), el futbol femení tenia poca projecció de futur i un sou insuficient, va passar per moments de conflictes emocionals relacionats amb la pràctica esportiva… tot això va fer que decidís fer un canvi de vida.
Ella sabia, per experiència, que una bona gestió emocional era molt important. Va decidir que es dedicaria a això, a ajudar a les persones a saber fer una bona gestió de les emocions a través de l’esport. Ara mateix treballa de terapeuta d’adults i de nens petits. Com ella mateixa ens va dir, ha trobat una nova manera de contribuir al món de l’esport i ajudar a altres persones a explorar les seves vivències i sentir-se una mica millor amb elles mateixes.
Vam acabar la sessió fent un joc de “toques” de tota la classe (nosaltres en vam fer 52 entre tot@s i ella sola 65!!) i un partit de futbol a l’Estruch.
Va ser un matí molt divertit i interessant, ens va agrada molt que l’Esther ens expliques la seva vida com a futbolista i ens ensenyés les seves samarretes. Ens va fer adonar que encara hi ha moltes diferències entre l’esport femení i el masculí i que és a les nostres mans que això canvii. Vam estar parlant molta estona de la importància de fer una bona gestió de les emocions i de com ens podia afectar fer-ne una mala gestió, tant en la vida com en l’esport, el seu lema és “a l’esport guanya qui millor s’ho passa”.
A continuació teniu unes quantes fotos i vídeos d’aquest matí tan guay que vam compartir amb l’Esther… ja tenim ganes de que torni!!!
Biel, Dani, Leo