Fa poc vam assistir a una representació teatral molt original titulada “Estàs Pantallat”, una obra que ens va fer reflexionar sobre l’ús que fem de les pantalles i de les xarxes socials a la nostra vida quotidiana. L’espectacle va ser interpretat només per dues persones, però van representar molts personatges diferents, fet que va fer l’actuació molt dinàmica i entretinguda.

La primera escena representava dues persones que es coneixien per internet. A través del diàleg es veia com, de vegades, les persones poden arribar a dir mentides o exagerar la realitat per agradar més a l’altre. Aquesta part ens va fer pensar en com les xarxes poden crear una imatge distorsionada de qui som realment.

En la segona escena, una de les persones buscava desesperadament connexió wifi i preguntava al públic (nosaltres) si en teníem senyal. Mentrestant, l’altra persona no parava de parlar, com si necessités estar connectada o entretinguda constantment. Aquesta situació tan quotidiana es convertia en una escena còmica però també crítica.

La resta de les escenes seguien un fil semblant: mostraven situacions relacionades amb el mal ús de les xarxes, la dependència de la tecnologia, i com això ens pot fer perdre moments reals o desconnectar-nos de la gent que tenim a prop. Tot i això, també es deixava veure que les xarxes socials no són dolentes per si soles, sinó que tot depèn de com les fem servir.

En definitiva, “Estàs Pantallat” va ser una obra molt entretinguda, però sobretot reflexiva, que ens va fer veure la importància de trobar un equilibri entre el món digital i la vida real. Una experiència que ens va fer riure, pensar i mirar les pantalles amb una nova perspectiva.