A la classe de medi els alumnes de 6è estem fent una activitat per mesurar la qualitat de l’aire de la classe. Amb un aparell, cada una hora mesurem la humitat que hi ha, la temperatura i el CO₂.
També tenim una taula on apuntem aquestes dades i algunes més, com ara, a quina hora ho mesurem, quantes persones som dins la classe, com està la classe (amb les finestres obertes o tancades, amb el radiador obert o tancat…) i que és el que fem (obrim, tanquem finestres, radiadors…), tots factors els factors que influeixin a la qualitat de l’aire. En base en com estigui l’aire de la classe fem el que considerem més convenient per millorar-lo. Abans de començar l’activitat ens van explicar que el CO₂ a l’aire lliure ha d’estar a 400 com a màxim i a dins d’un espai interior ha d’estar màxim a 1500 en el cas contrari pot començar a ser perjudicial per a la salut i la temperatura ideal dins d’un espai interior ha d’estar entre 21-22 graus. Si en algun moment del dia el CO₂ passa de 1500 el que es pot fer és obrir les finestres perquè no s’acumuli tot en un espai tancat i si la temperatura puja massa, es pot tancar els radiadors i obrir més finestres.
El que ens ha sorprès i alhora ens ha fet reflexionar és la quantitat de CO₂ que produïm i que per molt que obrim finestres segueix sent un número força elevat. Cal remarcar que la nostra escola està a prop de la muntanya i és l’escola menys contaminada de Barcelona, una dada de la qual n’estem molt orgullosos/es i farem tot el possible perquè continuï sent així!
Autor/a de l’article: Meritxell Paúl (alumna de 6è)
