El dia 12 de novembre estàvem fent català escrivint unes cartes quan algú va dir: “guardeu les coses si us plau !”
Era el nostre professor l’Eduard un noi amb 32 anys aproximadament alt i molt guapo .Quan tots vam estar asseguts a la nostra cadira, l’Eduard va anunciar una frase que ens va deixar a tots amb una cara de sorpresa, faríem l’amic invisible!
Dos minuts després vam callar i l’Eduard ens va explicar les normes de l’amic invisible i també va repartir els papers, vam posar el nostre nom i vam posar el paper a un pot.
Tots estàvem alterats, nerviosos, com ho vulgueu dir. Va explicar que el regal havia de ser a mà, només podíem comprar el material i que sobretot no diguéssim qui ens havia tocat perquè si no després la persona ho sabria i perdria la gràcia. Quan vam anar al pati la majoria ja sabia les persones dels altres.
A la tarda la majoria ja havia rebut una nota del seu amic invisible que li preguntava sobre què voldria de regal, quin és el teu color preferit…
Quan teniem les respostes era el moment de preguntar-se, què li faríem? Com li faríem ? i sobretot, li agradaria???
Mes endavant publicarem una noticia i sabreu , com ens ha anat.
Els a informat : Lucia Domínguez Hernandez
Gràcies!
Segueix-nos!