Bon dia, els nens i nenes de 5è hem fet una excursió a Tarragona (Tàrraco) perquè estem estudiant els romans. A Tarragona hem vist un munt de construccions romanes, com el Pont del diable, l’Amfiteatre, la muralla romana, la torre de l’Arquebisbe, la torre del Seminari o del Caliscol, la torre de Minerva o de Sant Magí. Ara veurem que són aquests monuments.
L’AQÜEDUCTE O EL PONT DEL DIABLE
És una estructura de pedra que van construir els romans i es feia servir per transportar aigua, ara es fa servir com a pont.
Hi ha una llegenda que diu el perquè es diu pont del diable i diu així….
Un dia els romans van construir el pont, però un dia amb una tempesta molt forta es va enfonsar. Els romans van dir que només ho podia reconstruir el diable, i el diable va aparèixer i els hi va dir:
Jo reconstruiré aquest pont si a canvi em doneu l’ànima del primer que begui aigua. Els romans van acceptar. Els romans van ser molt llestos i van fer beure un burro i tots van viure feliços.
Una de les altres coses que vam veure va ser La Portella, què és una porta per entrar a l’interior de la muralla o pujar a la torre de vigilància.
A la porta no podien entrar cavalls perquè els cavalls eren massa grans, i només podien entrar un romà perquè amb l’armadura, l’escut i l’espasa ocupaven massa espai.
El que aguanta la porta està fet de megàlits, que és una pedra molt gran que no te forma.
RÒMUL I REM
També vam veure una escultura molt bonica (la de Ròmul i Rem). La llegenda diu que a dos bessons
(Ròmul i Rem) se’ls hi van morir els pares i una lloba els va alimentar. Al cap d’uns quants anys Ròmul i Rem van fundar Roma.
LES MURALLES DE TÀRRACO
Les Muralles de Tàrraco tenen més de 2.000 anys. És increïble que s’hagin conservat tan bé tenint en compte els anys que porten construïdes.
Aquest succés és debut a l’estructura i disseny tan enginyós i efectiu.
La base de la muralla està formada per megàlits, unes pedres molt grans sense llimar ni treballar únicament encaixades entre elles, aquestes pedres són un suport molt fort per aguantar la resta de la muralla. A sobre dels megàlits, hi trobem els carreus que a diferència dels megàlits estan treballades i llimades pels esclaus romans; on a vegades encara es poden veure les seves firmes, cadascuna diferent segons l’esclau que la treballava, igual que els megàlits només s’aguanten fent pressió entre elles. El que fa que la muralla tingui volum són les toves, pedres llimades i treballades en forma de maó igual que els carreus però bastant més petites, actualment aquestes pedres no es conserven. Coronant la muralla hi trobem el pas de ronda, antigament en el forat que hi havia entre pedra i pedra era per on els soldats vigilaven que no entressin intrusos o invasors d’altres terres.
Com podeu veure amb aquest sistema era difícil que la muralla és destrosses, per això després de 2.000 anys encara es conserva i és una “prova” de l’existència de l’època romana’.
LA TORRE DE L’ARQUEBISBE
Aquesta torre es va construir per defensar de la gent que hi venia amb vaixell a atacar. Però per la posició on està era fàcil atacar però difícil que t’ataquessin a tu.
Amb el pas del temps la torre es va anar convertint en una casa .
L’AMFITEATRE DE TÀRRACO
L’Amfiteatre de Tàrraco es va construir aprofitant un turó natural fora muralles a prop del mar.
Tenia una capacitat per uns 14.000 espectadors que presencien enfervorits els jocs. A la seva arena hi devien morir alguns lluitadors i condemnats a mort, com el Bisbe Fructuós i els seus ajudants Eulogi i Auguri, pel fet de ser Cristians.
L’Amfiteatre tenia diferents ”horaris”,al matí feien espectacle de cacera, pel migdia feien lluites d’animals contra persones i a la tarda feien lluites de gladiadors.
Si algun dia aneu a Tàrraco (Tarragona) i veieu l’Amfiteatre fàcilment podem diferenciar tres parts diferents dins l’Amfiteatre. La part de l’arena, la part per fer carreres de vaixells (que és com un túnel sense sostre) i com un edifici destruït que és l’església de Santa Maria que es va construir cent anys després a sobre de l’Amfiteatre en honor a tots els cristians que van morir allà.
L’Amfiteatre no es feia servir només per fer lluites, també es feia servir per ensenyar a les persones de Tàrraco altres animals que ells mai hi havien vist com, per exemple, les girafes, i així la gent de Tàrraco es pensava que els Romans eren molt poderosos per totes les coses que hi tenien. Llavors això feia que ningú els portés la contra.
L’Amfiteatre es situava fora de la ciutat i a prop del mar més que res per dues raons. Perquè quan transportessin animals d’altres llocs estiguessin més a prop del mar i perquè si algun animal perillós s’escapa quan el transporten a l’amfiteatre que no entres a la ciutat i fes mal a algú.
Segueix-nos!