És innegable el benefici que han comportat les xarxes socials, en l’aspecte de l’enorme facilitat que aporten per a la comunicació per tot el món i en temps real. Però en els últims anys han portat problemes i riscos per als usuaris i per als que els envolten. Per exemple, les noves generacions, cada vegada més obeses, no aconsegueixen desenganxar-se del seient davant del monitor de l’ordinador i altres no aixequen els dits del mòbil.  Es perd temps d’interacció real amb les persones, especialment la família. També es deixen de banda els estudis per preferir seguir obsessivament la menor ximpleria que aparegui en alguna d’aquestes xarxes socials. S’arribat al cas de caure en la compulsió i l’obsessió, llavors es parla  d’addicció a les xarxes socials.

Aquest vici augmenta enormement, i milers de persones perden matèries escolars, algunes el curs escolar sencer i fins i tot d’altres el treball, quan desatenen els seus deures per atendre qualsevol novetat en les xarxes, encara que sigui una cosa totalment ximple.

D’altra banda, també augmenten els casos de joves agredits per altres usuaris, els qui els assetgen i pugen fotos o vídeos humiliants de les seves incautes víctimes, que donen informació privada a qualsevol, sense pensar abans, i només s’assabenten del vídeo o foto, quan ja s’ha difós a tot arreu. És llavors que s’adonen del seu error, però massa tard: la seva imatge està danyada i és gairebé impossible d’esborrar de l’Internet. Per això és millor fer servir les xarxes socials, només per al que van ser fetes, però cuidant no caure en l’addicció ni descuidar els estudis. Poden ser molt entretingudes, però al final, hi ha el món real, i per sobreviure en ell es necessiten coneixements reals, fora de la realitat virtual. Sí, jo tinc Instagram, però l’utilitzo adequadament.