L’entrevista: Òscar Garcia, docent de l’Escola Agrària del Solsonès

Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a l’Òscar Garcia, docent de l’Escola Agrària del Solsonès.

L’Òscar va començar a treballar a l’Escola Agrària del Solsonès l’any 2014, com diu ell,  una mica per casualitat. Es va presentar a una plaça d’Enginyer Forestal per la insistència d’un bon amic, que era qui deixava la plaça,  i que estava convençut que aquesta feina estava feta per a ell. ‘I amb la conya ja fa 9 anys que formo part de l’equip del centre’, comenta.

Ell venia de treballar durant 7 anys a l’Àrea d’Ordenació de Forests del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal, on els darrers anys havia estat el Cap d’Àrea, i on es dedicaven a fer recerca i transferència de tecnologia en temes relacionats amb la planificació forestal. Anteriorment, havia estat treballant per Forestal Catalana a la Direcció General de Medi Natural amb temes de Forests Públiques.

Actualment, és docent d’Aprofitaments Forestals, de Gestió Forestal, de Topografia i de Sistemes d’Informació Geogràfica. A més, també és el coordinador digital de l’escola.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada de la meva feina és estar amb l’alumnat fent classes pràctiques fora de l’aula, sobretot en aquelles assignatures que fem el que es coneix com a aprenentatge servei, on barregem l’aprenentatge tècnic propi de l’assignatura amb serveis a la comunitat.

També em fa especial il·lusió tornar a coincidir amb l’exalumnat de l’escola, i veure com molts d’ells són ja grans professionals del sector agrari, ramader i forestal, i que la gran majoria guarden molt bon record del seu pas pel centre.

Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?

Doncs amb els temps que corren, definiria les Escoles Agràries com un petit miracle.

Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?

El gran èxit de les Escoles Agràries, com el gran èxit de qualsevol escola, és poder comptar amb bons docents. Els docents són el pal de paller, i quan se’n perd un de bo, haurien de saltar totes les alarmes.

 Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.

No tinc clar si és una anècdota o més aviat un consell, però m’agradaria compartir amb la resta de docents, sobretot amb els més nous, que les professores i els professors no som superwomans ni supermans. Que tenim dies bons i dies dolents, i que molts cops ens podem equivocar. Explicar-ho als alumnes i, si cal, demanar perdó, fa que moltes vegades les coses siguin molt més fàcils.

On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?

Segurament em podeu trobar al parc perseguint un nen de 2 anys i cuidant a un de 4 mesos. Quan no faig de pare, em podeu trobar en alguna reunió del Consell Comarcal, de l’Ajuntament de Solsona o en una assemblea de la CUP, ja que fa 8 anys que soc regidor i conseller comarcal per la CUP de Solsona. La resta de temps, que ja us podeu imaginar que és poc, intento tornar a fer muntanya, esquiar i escalar.

Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?

Quan hi ha possibilitat, miro de comprar xai de la nostra escola.

Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?

Últimament, el tema lectura el tinc una mica abandonat, ja que només trobo estones per llegir de nit, i després de 3 pàgines, m’entra molta passió de son. En l’àmbit musical, tinc gustos molt diversos, però m’agrada molt un grup de música rap valencià que es diu Los Chicos del Maiz.

Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!

 M’agradaria aprofitar l’oportunitat per informar-vos que l’any que ve faig una ‘parada’ a l’escola per agafar-me una excedència. Marxem amb la família a viure a California, ja que a la meva companya li han ofert una feina a la Universitat de Davis, i ens llencem a l’aventura. A l’Escola d’Estiu espero tenir l’oportunitat d’acomiadar-me de tots i totes.