L’entrevista: Alba Reguant, cap de programes i professora de l’Escola Agrària del Solsonès

Aquest mes de novembre, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) que s’encarrega de gestionar la xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem l’Alba Reguant, cap de programes i professora de les assignatures de ramaderia del Cicle Formatiu de Grau Superior  de l’Escola Agrària del Solsonès.

Fa 4 anys que forma part del centre. Va veure una oferta de feina a les xarxes socials de l’escola, mentre estava de vacances, i no s’ho va pensar dues vegades: va buscar el seu CV i li va fer arribar a la Isabel Rovira, directora de l’Escola Agrària del Solsonès.

“Ho recordo com si fos ahir. Vaig començar a l’octubre, quan l’alumnat ja havia iniciat el curs i els estudiants ja es coneixien entre ells. Això va fer que l’inici a l’escola fos molt intens!”, ens explica.

Actualment, exerceix les funcions de cap de programes de l’escola. A més a més, també és docent de les unitats de ramaderia i és responsable de l’explotació ramadera d’oví i de gallines ponedores del centre.

Avui, gràcies a aquesta entrevista, descobrim com ha viscut aquests anys a l’Escola Agrària del Solsonès.

    • Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és la relació que tenim amb l’alumnat. Hi ha perfils d’estudiants molt variats, com a totes les escoles, però tots comparteixen una gran estima pel sector agrari i ramader i això, ho valoro molt positivament.

Com a docents és motivador compartir amb ells aquest sentiment; quan realitzem tasques a la finca de l’escola, quan anem de visita a altres explotacions interessants o simplement quan fem debats a l’aula.

    • Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?

Professionalitzant el sector agroalimentari. I, actualment més que mai, donant eines al sector necessàries per superar els reptes que la crisi climàtica ens portarà durant els pròxims anys.

 

“L’èxit de les Escoles Agràries és la satisfacció i l’orgull que transmet i explica l’alumnat que ha passat per algun dels centres. (…) Ho solen fer sempre en positiu i amb la imatge d’un molt bon record.”

 

    • Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?

Personalment crec que l’èxit de les Escoles Agràries és la satisfacció i l’orgull que transmet i explica l’alumnat que ha passat per algun dels centres. Quan sento a parlar sobre les escoles a estudiants que han cursat algun cicle formatiu de grau mitjà o grau superior, ho solen fer sempre en positiu i amb la imatge d’un molt bon record.

Aquest fet reflecteix la qualitat de tots els ensenyaments que hi tenen lloc. Per mi és evident que no seria possible sense l’elevada dedicació i motivació dels docents de les nostres escoles.

 

“Aquest any he mantingut moltes d’aquestes visites que vàrem descobrir l’any passat i així, a part de reduir quilòmetres de transport, donem valor a les explotacions ramaderes de la nostra zona.”

 

    • Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.

L’any passat, arran de les restriccions causades per la Covid-19, només podíem moure’ns pel municipi o dins la nostra regió sanitària, en funció del període que vivíem. Això va fer que els nostres horaris, habitualment replets de sortides, canviessin constantment.

L’anècdota que m’agradaria compartir és la següent: perquè els alumnes no es quedessin sense poder fer visites, vaig haver de buscar explotacions ramaderes properes a l’escola. La meva sorpresa va aparèixer quan vaig descobrir que hi havia ramaders i ramaderes amb explotacions molt interessants “al costat de casa”, tant o més que les que solíem anar a visitar molt més lluny.

Aquest any he mantingut moltes d’aquestes visites que vàrem descobrir l’any passat i així, a part de reduir quilòmetres de transport, donem valor a les explotacions de la nostra zona.

    • On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?

A la muntanya, sempre que m’hi puc escapar. Però entre setmana, passejant els gossos pels boscos del Solsonès.

    • Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?

El vi blanc Glau-K de l’Escola Agrària de Gandesa.

    • Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?

L’últim que vaig llegir i no el vaig poder deixar fins a acabar-lo va ser el de Tor, tretze cases i tres morts, de Carles Porta. Estiuejo a la Vall Ferrera i això em va ajudar a entrar dins el llibre i els seus personatges.

    • Moltes gràcies, Alba! T’agradaria afegir alguna cosa més que no hàgim comentat?

Desitjo que ens puguem retrobar el pròxim juliol a l’Escola d’Estiu de forma presencial per seguir compartint experiències entre els docents, com fèiem abans de la pandèmia.