Des de ben petits els infants senten la necessitat d’imitar tot el que fem els adults del seu entorn. Al principi són petits moments de joc amb una nina, volent escombrar o traure la pols… com faria el pare o la mare.
A mesura que creixen aquest joc és cada vegada més creatiu i elaborat. Afegeixen el llenguatge i els serveix per entendre el món real. “Jugant a fer de…” van interioritzant tot allò que els passa, les situacions viscudes dia a dia. Poden canalitzar així tota mena d’emocions. I és molt interessant escoltar les seves converses mentre juguen i veure el que cada un dels infants necessita reviure: aquella alegria, por, tristesa, enuig…, en aquesta ocasió des del joc.
Com expressen aquestes emocions envers els seus companys, no deixa de ser el reflex de com ells ho han viscut. Actuen amb els altres com els adults ho fem amb ells. Us veiem a vosaltres, mares i pares, i també a nosaltres com a educadores. Ens hi veiem reflectides directament quan, mentre juguen fan dormir a algun infant tot posant-los una mà dolça sobre l’esquena o com renten les mans a la nina a la pica de la cuineta, etc.
Així que ja fa uns dies que, al nostre espai, al racó de les nines i de la cuineta, aquest joc s’ha intensificat. Si bé al principi sorgia de manera més individual, cada vegada més, tenen la necessitat de compartir aquest joc en petit grup. I fins i tot, en alguns moments, les nines han passat a un segon pla i ja són els altres companys els que van interpretant diferents rols. I mentre uns fan de pares/mares, d’altres són els fills. Aquest “fer de” no només se centra en l’entorn més familiar, sinó que comencen a “curar” com ho fa el metge, a tallar el cabell, rentar i pentinar com si fossin a la perruqueria, etc.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges)
Arribat aquest moment, aquest joc ja no té aturador i, en molts casos, ja no els calen objectes reals per a representar el món adult i unes cadenes es transformen en espaguetis, unes boles de colors són mandonguilles o boles de gelat i un raspall del cabell és també per netejar-se les dents o les ungles. Un tronc llarg i prim fa de trepant i uns altres col·loquen les cadires arrenglerades dient que van en tren.
L’important és oferir-los la llibertat i el temps per poder jugar al que realment cadascú necessita, perquè puguin anar interioritzant les seves vivències. Tots els materials que troben a l’espai els traslladen d’un lloc a un altre i, com més inespecífics són aquests objectes, més possibilitats els oferim que puguin deixar volar la seva imaginació i creativitat.
Per les educadores és un plaer quan podem trobar aquests petits moments d’observació i d’escolta. Ja us podeu imaginar que amb vint infants això és força complicat, com també ho és per les mateixes nenes i nens poder jugar sense interferències en un espai tan limitat. A les fotografies els podreu veure fent el que anomenem “Joc simbòlic” i també els veureu a la part de dalt del mòdul. Després d’aquest joc de tanta concentració i riquesa emocional, acostumen a tenir la necessitat de destensar-se i aquest sembla que és un bon lloc. És un punt de trobada, de connexions i de rialles entre ells fins que el joc evoluciona cap a un altre tema.
“El joc dels nens i nenes és un fet creatiu palès en el batec de cadascun dels seus actes que ens acosta a la seva realitat, al seu itinerari i que ha de commoure’ns i fer-nos pensar”
Núria Franch
