Quan dos infants entren en relació i un o una s’aparta, retira la mà o gira el rostre… està comunicant un “no”.
Aquests gestos tan breus i sovint subtils són el que podem entendre com els primers límits entre iguals.
Quan un infant s’allunya o es protegeix, està marcant una distància. I quan l’altre ho veu (a vegades amb l’acompanyament de l’adult) comença a descobrir que el contacte pot ser acceptat, però també pot ser refusat.
Podem entendre aquests moments com els primers aprenentatges de consentiment en la primera infància. No formulats amb paraules, però sí amb el cos. El consentiment, aquí, no és explícit transmès a través de la paraula, sinó que ha de ser llegit constantment per senyals d’apropament, acceptació, rebuig, retirada.
(Cliqueu aquí per veure més imatges).
En aquest mateix sentit, és important recordar que els infants també ens posen límits a les educadores o altres adults. A vegades aparten el cos quan ens acostem, rebutgen una proposta, no accepten un contacte o s’allunyen quan intervenim. Aquests gestos també són comunicació i també són límits que hem de saber veure, interpretar i respectar. No sempre cal insistir ni mantenir la proposta. En ocasions ens cal aturar-nos, observar i donar espai perquè l’infant pugui decidir.
Alhora, les educadores també posem límits necessaris per a la convivència i el benestar del grup, així com en relació amb el nostre propi cos i disponibilitat. Aquests límits, també ofereixen referents de relació i seguretat. I han de ser igualment reconeguts i respectats.
El paper de l’educadora és clau per donar sentit a les primeres relacions. No per interpretar més enllà del que veiem, sinó per posar paraules al gest dels infants de manera objectiva: “s’ha apartat”, “ha girat el cap”, “has allargat la mà i ell s’ha mogut”. I així ajudem a fer visible allò que passa entre ells i elles, oferint la possibilitat d’entendre’s i respectar-se mútuament. Iniciant-se així les primeres formes de consentiment i de convivència, on els límits els posen entre ells i elles, així com també en la relació amb les persones adultes.
Tot “no” ha de ser reconegut i respectat.
