Això és el que passa quan a l’espai d’Enxanetes s’obre la porta que surt al passadís: s’obre un món! Un espai on el Pau, la Laia, el Jan, l’Arnau, el Joel, la Joana Sigrid, l’Aleix i l’Oriol descobreixen i exploren elements i objectes diferents dels que hi ha a l’interior, on també posen a prova les seves habilitats motrius: arrossegar-se, gatejar, caminar, posar-se drets, empènyer objectes, prémer, tocar, buidar, omplir interaccionar entre ells… Un espai que els permet conèixer què passa fora del nostre: infants que es posen l’abric per sortir al pati, educadores que truquen per telèfon, d’altres que passen, desapareixen darrere una porta (la del lavabo) i tornen a sortir … I també què passa dins d’altres espais: observen embadalits a través del vidre de la porta el joc dels infants de l’espai Tabalers, i Grallers, interaccionen amb la mirada, amb gestos, somriures, es coneixen, se saluden…
Cliqueu aquí per veure més imatges
Quan s’obre la porta, la majoria d’infants esbossen un somriure a la cara i s’afanyen a sortir. Hi ha qui abans de sortir, s’atura a experimentar amb la porta: bellugar-la, tancar-la i obrir-la… que són accions que també interessen i molt als petits.
Si poguessin, que algun ja ho intenta, anirien obrint les portes que van trobant per anar descobrint, explorant i coneixent nous mons. Ai, la curiositat!!!!
En el llibre “Educar en el asombro”, Catherine l’Ecuyer parla de la curiositat que mostren les nenes i nens per tot el que els envolta com a motor dels seus aprenentatges. I de la capacitat de sorprendre’s i meravellar-se per tot el que hi ha al seu voltant.
