Què opinen de nosaltres?

El passat mes de gener, davant les múltiples baixes de les educadores de les Escoles Bressol a causa del COVID, l’Ajuntament va haver de substituir al personal a través d’una empresa de contractació externa, ja que no quedaven educadores a la borsa de substitucions.

I així va ser com vam tenir amb nosaltres a l’Àlex, la Sara i el Nil, tots ells amb diferents perfils professionals relacionats amb l’àmbit educatiu i sense cap experiència en l’etapa educativa del 0-3. Va resultar ser una autèntica descoberta per part nostra el poder tenir persones tant obertes a aprendre i escoltar, respectuoses amb els infants i  del tot professionals. Sobretot tenint en compte la seva inexperiència i joventut i els estem infinitament agraïdes per la seva dedicació absoluta els dies que van estar amb nosaltres.

Per part seva han volgut explicar-nos com ha estat la seva experiència a la nostra escola i ens ha semblat molt bonic poder-ho compartir amb tots vosaltres:

En primer lloc m’agradaria agrair-vos el bon tracte i professionalitat que he rebut durant la meva estada a l’escola bressol. Durant la meva trajectòria laboral si que he pogut treballar amb infants entre 0-3 anys, si que és cert que mai en una escola bressol i en volums tant alts, així que en part ha sigut un nou descobriment per a mi. L’experiència ha sigut molt positiva, he après moltíssimes coses i m’ha tocat desaprendre d’altres, m’ha agradat molt el funcionament que dueu a terme, sempre amb la màxima dedicació i vetllant per els infants, adaptant a cada necessitat i respectant el procés de cada infant.

Agraeixo profundament la tasca que realitzeu, sobretot el tracte humà que reben els infants en els primers i més importants anys de la seva vida, és admirable el treball que feu, i des de on el feu, des del cor.

Moltíssimes gràcies!

Àlex.

Molts de vosaltres no em coneixeu. Si ens hem creuat, ha estat amb mascareta i la gran part del temps la interacció ha estat mediada per una comunicació a través de la mirada. No em queixo, gràcies a la situació i a causa de les necessitats del moment em van contractar per donar suport per les baixes per la situació COVID a la llar d’infants. Em dic Sara i he tingut la immensa sort de compartir aquestes últimes tres setmanes i mitja amb els vostres infants.

Personalment, havia tingut una interacció molt breu amb l’etapa 0-3 anys gràcies a un voluntariat amb infants amb necessitats especials, diversitat funcional i diagnòstics incurables fa anys. Però mai en una llar d’infants. He estudiat Psicologia i em van proposar un dimecres al matí cobrir una substitució començant l’endemà. En arribar els vaig dir a les educadores que m’enviessin on més em necessitessin. Així que he oscil·lat entre tots els diferents espais segons calia. Tant podia estar tot el dia amb el mateix grup com fer suport a dos o tres espais en una jornada segons fos necessari cobrir descansos o ser personal de reforç per l’absència de l’educadora habitual. Cosa que ha estat tant una dificultat com una sort, ja que m’havia d’adaptar constantment a l’espai i grup on anava, però em va donar l’oportunitat de descobrir i conèixer totes les etapes i grups amb més o menys profunditat.

Així doncs, ha estat una experiència plena de primeres vegades. Aprenent moltíssim de les professionals del centre les quals gràcies als anys d’experiència i els seus coneixements són capaces d’explicar-te en quin moment es troben cadascun dels infants, com han estat evolucionant i els seus trets especials que els fan únics a ells i el seu desenvolupament. He pogut constatar com la quotidianitat de la llar d’infants permet conèixer cadascuna de les petites personetes que hi conviuen i les seves necessitats, curiositats, interessos, maneres de fer, tarannàs i trets característics. Però per sobre de tot, he pogut veure un fer i un estar amb els infants que és meravellós! Com els acompanyen, guien, proposen, respecten, ensenyen…

He estat observadora de processos i creixement personal fascinants! He tingut la sort de presenciar primers moments (igual que viure’ls jo mateixa com ja he comentat). És fantàstic acompanyar el dia a dia dels infants, amb la seva experiència vital i al seu propi ritme. L’experimentació: la trajectòria dels objectes en ser moguts, els tactes, els sons… La motricitat des de corporal a fina: seure en una cadira, agafar el petit tros de fruita en el tastet, obrir capses, passar pàgines d’un conte, donar-se la volta per explorar de boca terrosa, l’equilibri… La socialització: buscar a l’altre, el joc conjunt, l’ajuda mútua, compartir, solucionar conflictes o mals entesos… La interacció amb l’ambient i el seu propi cos: observar una mà i el seu moviment, descobrir poder gatejar o caminar, veure el món des d’una alçada sigui en braços o des del canviador… I sobretot el treball de l’autonomia: agafar els mocadors quan els cal mocar-se, menjar sense l’ajuda de l’adult o amb un suport lleu, vestir-se… No sempre és fàcil o agradable, aprenem gràcies a la repetició i la persistència. Una sabata mal posada és un pas important per a aconseguir posar-se-la bé en el futur. Acompanyar-los i motivar-los a no desistir, a navegar les emocions… fer de suport en el que necessitin. D’aquí la importància de conèixer cada infant, donar espai a què s’expressi i faci per ell sol. Sabent que tu (l’adult) hi ets i pot venir a tu, però que pot sol! La filosofia de deixar que la progressió natural en les etapes de cadascú i la no interferència de manera totalitarista amb una mirada plena de prejudicis del món adult. Sempre però vetllant per la seguretat, el benestar i la convivència i exploració sense grans riscos.

És cert, he vist una gran necessitat de treball d’hàbits cosa que és lenta i laboriosa, uns grups en augment d’infants i requeriments específics els quals cal acompanyar, i la importància de donar suport… no tot han estat moments fàcils. Dit això, no us menteixo si us dic que m’enduc una dolcíssima experiència que m’ha fet créixer com a persona i professional i cadascuna de les cares dels vostres infants amb els seus noms i aquells de les que han estat grans mestres i pacientíssimes amb la meva curiositat i allau de preguntes!

Sara