Quan sortim als espais exteriors de l’escola, el primer pati que ens trobem és el de l’hort. Fa unes quantes setmanes ja, que efectivament aquest fa honor al seu nom, i és que gràcies a la comissió de l’hort (formada per famílies i educadores) i a la col·laboració de molts infants de l’escola, que comptem amb l’espai de l’hort!
El grup de l’espai bastoners hem estat molt actius i atents amb aquest raconet: vam col·laborar en preparar el terreny, uns dies més tard ho vam fer amb la plantada, i al llarg de diferents setmanes hem anat observant com anava creixent tot, sobretot les maduixeres!: primer vam observar unes flors petites i blanques, de mica en mica descobríem que anaven agafant una altra forma, després observàvem unes maduixes… però que eren de color verd!… color que ha anat transformant-se en vermell, fins que n’hem pogut agafar i menjar!!
Cliqueu aquí per veure totes les imatges
Cadascun dels infants del grup ha viscut a la seva manera tot aquest procés i els ha estat més significatiu un moment o altre segons les experiències i sensacions pròpies de cadascú.
A algun segur que els ha estat més significatiu el primer dia en què vam ajudar a preparar el terreny. La Lara per exemple, gaudia molt dels cargols i insectes que trobàvem i el Nil estava molt enfeinat i encuriosit en manipular i transportar l’aixada i les eines més grosses que acabava de descobrir que tenia a l’abast.
El dia de la plantada la Hanna va estar molt contenta amb la seva àvia Segu, que era una de les que s’encarregava i ens explicava com fer-ho tot. La Naia va ser de les primeres que va voler plantar i participar en l’experiència, i el Roger estava tan encantadíssim de feinejar-hi que s’hi va estar tota l’estona, fins i tot quan la majoria -que ja en tenien prou-, van preferir deixar estar ja l’hort per a descobrir el pati al qual no acostumem a estar.
Per al Gerard, en canvi, cada dia era una gran il·lusió mostrar-nos a tots el cartell que ha fet el seu pare, que identifica aquest espai i que vam descobrir el dia de la festa de primavera en inaugurar l’hort: “ja veuràs, ja veuràs!” ens deia sempre que estàvem a punt d’obrir la porta per anar a l’hort i veure com estava tot.
Aquests dies d’anar veient com creixia la fruita han estat emocionants també per alguns, com el Quim que tenia sempre molt afany d’agafar-les o la Xènia, que justament les maduixes són una de les seves fruites preferides i que va gaudir tant quan va sentir que per fi anàvem a l’hort… a menjar les maduixes!!… bé, i el Quim també us dic que estava ben content… i impacient!
Ha estat interessant treballar amb tots la contenció (per exemple, no arrencar les floretes perquè sinó no sortirien les maduixes, o quedar-se al marge per a tan sols observar i no trepitjar el terreny sembrat). I també la paciència de veure dia a dia com es va formant la maduixa per finalment, uns dies més tard, menjar-les.
El dia que ens les vam menjar, l’Elena estava ben encuriosida en tot el que fèiem i l’Ona estava emocionadíssima ja que per fi se’n podria menjar alguna: “Ona si! Ona si!” deia esperant la seva peça.
De les dues maduixes que vam agafar, tan sols una estava sencera, perquè la meitat de l’altra, se l’havia menjat les formigues o algun insecte. A l’Arnau això se li va quedar ben gravat i quan asseguts cadascun menjava la seva peça*, ell apropava la seva a les formigues que justament li corrien pel costat i els feia sons amb la boca, com si se la mengessin!
*ara que ningú ens escolta, us direm que les maduixes que vam menjar no eren de l’hort… i és que l’hort del Gegant és molt bonic, però està clar que no tan productiu per a tots… guardeu-nos el secret, d’acord?
