Va arribar el dia de Carnaval i, al contrari del que tothom podia esperar (com ara gresca, música i disbauxa), al nostre espai el confeti es va convertir en una proposta de gran concentració i silenci.
Respectant el “dia a dia” dels infants, la seva tranquil.litat i estabilitat, vam decidir oferir-los el confeti dins de recipients, un per a cadascú i comprovar què passava, com evolucionava l’experimentació amb aquest material.
Si bé el primer impuls va ser, en general, de llençar-lo enlaire, com fem en les celebracions del “Dia Especial”, després van començar a buscar nous recipients on encabir el confeti com els pots de la cuineta, olles, cafetera, copes,…Uns provaven d’agafar-lo amb les pinces o amb les mans, d’altres bufaven el confeti del terra fent que marxés en totes direccions, fins i tot també el posaven dins els recipients i hi bufaven dins fent que el confeti els toqués a la cara. Això els va fer buscar objectes (desembussadors, cartrons, fustes…) amb els que poder fer més força i que el confeti encara voleiés més.
I això ens va animar a fer noves propostes amb paper. En aquesta ocasió els hem ofert el paper que surt de la trituradora de l’escola. I hem pogut constatar que l’experiència ha estat del tot diferent…
De seguida s’han posat a arreplegar la major quantitat de paper amb les mans i a tirar-lo enlaire, per després començar-se’l a tirar entre ells generant grans cridòries i rialles.
Més tard, a l’oferir-los els recipients, el joc ha anat canviant i l’interès s’ha centrat en omplir i buidar. Ara bé, un dels principals atractius continuava sent el de buidar el paper damunt dels caps dels altres i del propi tot cridant: -“neu, neu !!” per després espolsar-se els uns als altres.
Alguns infants també han provat d’omplir els recipients i donar-los la volta com fan a la sorra quan volen fer un castell, per després destruir-lo a l’instant.
El moment de recollida ha format part del mateix joc. Cadascú amb el que preferia (les mans, els recipients…) han anat posant els papers dins de dues bosses grans.
Un cop es trobaven la bossa molt plena algú ha tingut la pensada de premsar el paper amb les pròpies mans per donar-hi més cabuda, així han pogut continuar omplint. Algú altre portava manyocs de papers d’una bossa a una altra pel pur plaer de transportar.
Com veureu a les imatges, física pura!!!
