Al grup de l’espai Bastoners el joc del tat és moltes vegades present. El fet de “ser-hi i no ser-hi”, “aparèixer i desaparèixer”, va molt unit a la concepció d’un mateix, concepte que els infants d’aquestes edats van donant forma i madurant a mesura d’experimentar i, per tant, anar aprenent.
Fa unes setmanes al pati la Lara va demanar pel Nil; d’una ullada ràpida el Nil no se’l veia enlloc, així que el vam cridar. A la crida de seguida s’hi va afegir la Naia. L’Arnau i el Roger també es van apropar per afegir-se a la seva búsqueda. Aquell dia erem pocs a l’escola, però per uns instants tots vam estar buscant al Nil (l’Ona també va deixar la seva activitat per xafardejar què passava!), i és que el Nil quan va veure que el buscàvem va quedar-se amagat allà on era, dins el tipi, esperant a ser trobat…i quan ho vam fer, quins riures tots!
Aquesta experiència, improvisada completament, la vam recordar uns dies més tard, però llavors buscant el tió enlloc del Nil!
Després del dies de festa a primers de desembre, que l’escola va començar a engalanar-se amb esperit nadalenc, sobretot amb els ornaments que les famílies havíeu fet i que penjàvem als passadissos (…com un petit pal pot donar tant de joc!). Anar al pati ens suposava aturar-nos sovint i gaudir de la decoració o buscar els pals de cadascú, que fa molta il·lusió!
Aquells dies, sobretot en el moment del tastet -quan aprofitem per a encetar petits diàlegs amb els infants- molts ens compartien a la seva manera, les coses que feien amb la família: el mercat de Nadal, l’arbre decorat, la decoració nadalenca…i, sobretot, el tió!! Anomenar-lo, acostumava a anar acompanyat d’uns crits d’alegria i segurament la teatrelització amb que acompanyàvem la intriga de quan arribaria el tió a Bastoners, va fer que es crees al grup una màgia bonica quan parlàvem d’ell.
Quina il·lusió al llevar-se de la migdiada i descobrir el tió de l’espai Diables que els “infants del grup veí” havien trobat al pati just al matí!
Fins que ens va arribar el dia! Aquell matí amb fotografies vam recordar el tió que el curs passat ens va venir a veure, i des de la terrassa vam voler anar a mirar si veiem el tió al pati…però no, calia baixar-hi i buscar per tots els racons del pati de l’olivera.
Quins nervis i quina il·lusió tots els infants del grup. Cadascú a la seva manera, però certament tots es van mostrar interessats en seguir l’aventura que s’estava vivint (encara que alguns d’ells- sobretot els més petits- semblava que no acabaven d’entendre de què anava això del tió).
En Gerard va ser el que el va trobar amagat entre les plantes i tots de seguida s’hi van acostar per a tocar-lo.
I a Bastoners ha estat el tió uns quants dies. L’han cuidat, l’han “alimentat” (o almenys ho han intentat perquè sovint algun d’ells acabava menjant-se la fruita o els bastonets del tió…), l’han dut d’un lloc a l’altre de l’espai, s’hi han enfilat,…vaja, l’han viscut com si fos un més del grup o un element més de l’espai.
Fins el dia de la “cagada”, en que en petits grups l’hem cagat tot cantant la cançó que fa tants dies que practiquem:
Caga tió
tió de Nadal!
No caguis arengades,
que són massa salades.
Caga torrons,
que són més bons!
I com no podia ser d’una altra forma, el tió ens ha cagat unes molt bones menges!
Molt bon Nadal Quim, Hanna, Lara, Arnau, Roger, Naia, Ona, Elena, Nil, Gerard i famílies!
Gaudiu molt aquests dies de festa!
