La naturalesa és per excel·lència el lloc on els infants poden fer tots els seus aprenentatges de manera natural i significativa. Tenim la sort de viure en un país mediterrani on el temps ens permet gaudir plenament de l’exterior i de tenir una escola amb uns grans espais.
Amb els infants de l’espai Tabalers, hem passat tot el primer trimestre al pati d’Enxanetes, assegurant l’adaptació en aquest entorn. Tornant de vacances de Nadal els infants ja es trobaven prou segurs i amb ganes d’explorar nous espais, així que, a partir d’aquest moment, hem anat canviant d’espai quinzenalment, coneixent tots els racons que ens ofereix l’escola.
(Cliqueu per veure més imatges)
A les imatges veureu com les vostres filles i fills s’han anat fent grans, com el seu joc ha anat evolucionant, com tots sols van trobant la manera d’aconseguir els seus reptes, els seus objectius.
Veureu les cares de satisfacció de poder pujar i baixar per escales, per diferents rampes, de descobrir la manera d’enfilar-se, ja sigui a quatre grapes, drets, estirats de bocaterrosa, cadascú al seu ritme, respectant el temps que necessiten.
Ens fascina veure com arriben per ells mateixos a conclusions quan veuen, per exemple, que amb objectes a les mans no poden agafar-se bé per pujar al tobogan i decideixen deixar coses per tenir una mà lliure. Com busquen i tempten l’equilibri per passar pel pont o per sobre d’una tarima.
Ens entendreix veure que quan coincideixen tots alhora, pujant i baixant del tobogan, decideixen fer un espai i esperar. Quan es donen les mans i s’ajuden per acabar d’enfilar-se a la taula o sobre el balancí. Quan arriben a un acord per aquell cotxet de nines.
Ens meravellem quan experimenten amb conceptes físics i matemàtics comprovant que les pedretes passen entre les fustes del banc i cauen a sota o quan les van classificant en diferents pots. Quan s’encabeixen dins les rodes o en espais ben petits per trobar els límits del seu cos. Quan descobreixen forats o escletxes per on fer passar la sorra o la fulla d’un arbre.
Troben amagatalls on fer el joc del “Tat”, enfortint així els vincles entre ells, sorgint grans riallades i complicitats. Fins i tot es fan “l’escarbat bum-bum” espontàniament.
Si bé la natura en el seu estat més pur ja ens ofereix tot el que necessitem, al pati intentem recrear-la cuidant les plantes, respectant els animals que descobrim, observant el temps i gaudint de totes les seves variants, del sol, de la pluja, del vent…
I com fem a l’espai interior, a l’exterior també els continuem oferint propostes diverses. Quin millor lloc per jugar amb la cuineta, on passejar les nines amb els cotxets, on desplaçar-se amb el tricicle, on xutar i llençar una pilota, etc.?!?!
I està clar, entre els nostres jocs, a l’exterior tampoc pot faltar ni l’aigua, ni el tastet!
“La naturaleza es una de las primeras ventanas de asombro del niño, y ciertamente la ventana que puede ayudar a recuperar el sentido del asombro a quien lo haya perdido.”
Educar en el asombro Catherie L’Ecuyer
