A principi de curs l’espai interior és l’espai on es fa més vida i on els infants van agafant més seguretat, confiança, es van teixint els primers vincles, es posen límits, rutines, descobreixen i s’estableixen relacions… i a mesura que el van coneixent tenen la necessitat i la curiositat de conquerir d’altres espais.
És així com han descobert l’espai exterior! Un espai que durant els mesos de novembre i desembre no vam viure gaire perquè ens trobàvem molt a gust a dins i a més a més el temps no ens ho va permetre. A la tornada de Nadal, vam afegir una nova rutina més, sortir al pati sempre que ens fos possible, després de fer el tastet. El següent pas era posar-nos els abrics i ara sí que ja estàvem preparats per obrir la porta i donar pas a una prolongació del nostre espai; el pati. Aquesta obertura ens ha ajudat molt durant el mes del febrer que hem tingut dues noves adaptacions i necessitem més espai per moure’ns i poder transitar.
La sortida a l’exterior la fem tots a la vegada, però cadascú al seu ritme i elles i ells mateixos decideixen si volen sortir, si volen quedar-se a dins, si surten una estona o si una vegada fora els hi ve de gust tornar a entrar … ja que la porta es queda ben oberta i facilita que puguin escollir on se senten més a gust.
Quan estem a fora a poc a poc anem preparant l’espai, tot i que elles i ells tenen molt clar el que necessiten i amb gestos ens ho fan saber: pilotes, cotxets, estris per jugar i manipular la sorra, animals… A part d’aquest material, tenim una caixa gran de cartó que ha donat molt de joc i fa unes setmanes hem incorporat una caseta de fusta on s’amaguen, agafen cotxes i els posen al sostre, fan “tat”, corren al voltant d’ella i també una tarima de fusta on fan equilibris, pugen, baixen…
A més a més a l’exterior coincidim amb infants d’altres espais que gaudeixen del pati de l’alzina i ens hi podem comunicar a través de la tanca; veiem passar a diferents educadores; quan els infants miren al cel a vegades hi veuen avions; estiren les plantes i flors que surten al costat del tancat; intenten obrir la porta, veuen veïns i veïnes, agafen sorra…
I és que l’espai exterior els brinda infinitat d’experiències i noves oportunitats que són molt importants i beneficioses pel seu desenvolupament i per anar consolidant nous aprenentatges.
