Al mes de desembre publicàvem un article al bloc , “el moviment lliure”, en que parlàvem del lliure moviment i com de positiu i transcendent és que les etapes de moviment es desenvolupin amb llibertat i al ritme de cadascú.
Cliqueu aquí per a veure més imatges
En aquells moments observàvem els avenços de l’Arnau, el Roger i el Nil pel que fa a la seva motricitat i és que just estaven en ple desenvolupament del desplaçament. Ara, 6 mesos més tard, amb la marxa bípede ben consolidada, es troben en procés d’exploració vertical i proven d’enfilar-se a tot arreu, comencen a consolidar carreres (que fan entre ells amb riures assegurats!), al ballar mouen el cos exercitant moviments que descobreixen al mateix moment i algun fa ja algun intent de salt, prova d’aixecar el peu de terra equilibrant el cos sense caure o fa transport i càrrega de coses grans i pesades.
Tots aquests passos son els lògics i posteriors a quan es consolida ja el caminar, i que són també tant important que els puguin donar cabuda i sobretot, sobretot, pràctica!
I retornant al contingut de l’article a que ens referiem al principi, ara el podem també recuperar per als tres infants més petits que formen actualment part del grup: l’Elena, l’Ona i el Quim, i que justament estan en el moment motriu que eren els tres protagonistes de llavors.
L’Ona i el Quim són els més menuts, i en aquestes últimes setmanes hem pogut comprovar com tota la feinada que porten dies exercitant, dona pas a progressos motrius visibles. El Quim ha començat a rastrejar i l’Ona passa ja a seure per si sola estant bocaterrosa, i a partir d’aquí a desplaçar-se -un punt involuntàriament- per tot l’espai. Cadascun d’aquests passos, els ha donat tant al Quim com a l’Ona, un punt d’autonomia i per tant confiança en si mateixos, fet que els empeny ara a progressar encara més ràpid!
Per la seva banda, l’Elena està en procés de consolidació de la marxa. Necessita el seu temps i a l’espai troba la possibilitat per a exercitar-ho quan ella es sent confiada i en cor per a desplaçar-se. És important no forçar els moments ni provocar-los, perquè el que interessa és que cadascú controli el seu cos i això només pot ser partint del lliure moviment, en que cadascú hi arriba per si mateix.
Us convidem a que gaudiu (i deixeu fluir) de cada moment, de cada avenç motriu i que descobriu cadascun d’aquests. A vegades alguns d’aquests avenços passen desapercebuts per aquells qui acompanyem als infants, però cal donar-los valor i és que certament cada petit pas o moviment, és clau per a que acabi esdevenint aquell que, potser de forma genèrica -i en el fons de forma també errònia perquè tot és important-, acabem donant més transcendència i aspirant a que succeeixi (gatejar, caminar,..).
