De la falda a la taula

Durant l’estona del dinar es cobreixen les necessitats d’alimentació, higiene i cura dels infants. Menjar és la primera de les necessitats bàsiques que cal cobrir per tal que l’infant tingui benestar.

L’estona de dinar és un moment de la vida quotidiana essencial, no només entès com un espai per alimentar-se sinó també com una oportunitat per nodrir-se d’afecte i de comunicació amb l’altre.

L’infant va transitant aquest procés amb l’acompanyament de l’adult perquè a poc a poc pugui esdevenir més autònom i s’interessi per les diferents accions i situacions que ofereix el temps de l’alimentació.

A l’espai d’Enxanetes els horaris són flexibles. Durant el matí oferim el biberó de forma individual i personalitzada, amb el temps que cadascú necessiti.

Durant bastants mesos els biberons han estat la base de la seva alimentació. Quan les famílies, en aquest intercanvi d’informació diària ens informen que han començat a introduir les primeres verdures o fruites, nosaltres continuem aquest procés a l’escola. 

Cliqueu aquí per veure més imatges

Com organitzem el moment de l’àpat del dinar al migdia?

Dins l’organització de la vida quotidiana a l’escola intentem respectar el ritme de cada

infant, però sí que establim un temps per aquesta activitat, de forma orientativa, perquè sigui un àpat tranquil, agradable, participatiu i que afavoreixi la bona relació dels infants amb el menjar.

Inicialment, mengen a la falda de l’adult, més endavant, quan ja són capaços de mantenir-se asseguts per ells mateixos, sense pressa i segons la maduresa de cada infant, passen a fer-ho asseguts a la taula d’un en un, donant l’atenció individualitzada que necessiten.

Preparem l’espai en dues zones: una de joc perquè els infants que no dinen puguin continuar interessats en diverses propostes mentre arriba el seu torn i així establir una relació més estreta, sense interrupcions, entre l’infant i l’adult en la situació del dinar.

L’altra part amb dues taules. Una taula “camilla”-que facilita que l’aliment estigui a una alçada adequada per l’adult i també per l’infant- pels infants que mengen a la falda i l’altre amb una taula i cadires adaptades, pels infants que seuen ja a la cadira.

Seguim un ordre perquè els infants aniran interioritzant la seqüència i sabran que darrere de tal anirà ell.

Respectem el ritme de l’infant i les seves particularitats, donant resposta a les diferents situacions que es poden donar a l’hora del dinar (si es troben més cansats, o tenen més gana perquè fa més temps que han fet l’última toma de biberó, o aquell dia no tenen tanta gana…). 

Deixem que toquin els aliments perquè coneguin allò que estan menjant i li donem temps perquè accepti nous gustos, textures i temperatures, a la vegada que es familiaritzin amb estris com el got, la cullera, el bol, la forquilla, el tovalló…

Quan un infant ens fa saber que no en vol més intentem interpretar el motiu i li respectem.