Benvolgudes famílies,
Ja han passat unes setmanes des que vam començar l’escola, tot i que encara estem en ple procés de familiarització, us volem explicar una mica com estan anant aquests dies.
Aquest curs ens trobem a l’espai Grallers. Som 9 infants: el Magí, la Clàudia, el Nil, el Lluc, la Laia, el David, el Jon, l’Èlia i el Julen. Acompanyant-los en el dia a dia la Contxi i l’Emma.
Per a tots ells és la seva primera experiència a l’escola bressol. La incorporació a l’escola és la primera separació física i temporal del nucli familiar. Per tal de poder gestionar totes les emocions i sentiments que es generen, els infants necessiten el nostre acompanyament, família i escola.
Són moltes les novetats que estan vivint els vostres fills i filles; una de les primeres i gens fàcil és aprendre a acceptar la separació amb l’adult. Moment que sabem i entenem que com a pares, mares, àvies, avis… també és complicat, i com amb els infants, totes i tots, necessitem el nostre temps per acceptar-ho. Per aquest motiu us volem donar les gràcies per la vostra confiança i col·laboració.
És un procés que no té data d’inici i final. Cada infant és únic i, per tant, el procés de familiarització serà diferent per a cada un d’ells. Cada infant ho viu i ho expressa de manera diferent. Necessiten espai i temps per entendre i acceptar que es troben en un lloc diferent, per poder conèixer-nos, per teixir els primers vincles de confiança, per familiaritzar-se de forma progressiva a uns espais nous per a ells, adults fins aquest moment desconeguts, per acceptar que haurà de conviure amb altres infants i compartir l’atenció de l’adult…
Alguns infants des d’un primer moment van exterioritzar les seves emocions davant tots aquests canvis, a través del plor, el rebuig… D’altres ho van fer passats uns dies des de l’inici de curs, amb canvis en les rutines de menjar i dormir, mostrant-se més neguitosos, reclamant més l’atenció de l’adult…
També la relació dels infants amb nosaltres ha anat variant. Hi havia infants que els primers dies no acceptaven el nostre consol, la falda, o els braços… Però nosaltres hi érem presents, posant paraules a aquelles emocions que estaven experimentant o simplement col·locant-nos al seu costat, acompanyant-los i oferint-los els nostres braços per quan els necessitessin. Els plors dels primers dies, l’enyorança, la tristesa… estan donant pas a moments de complicitat, abraçades, de somriures i rialles.
Tot just acabem de començar i tenim per endavant tot un curs on podrem compartir: descobertes, aprenentatges, reptes, il·lusions, vivències…
