Coneixent-nos

Hola Famílies,

avui us volem fer partícips de com està anant el període d’adaptació de les vostres filles i fills. Un temps molt important i necessari perquè ens puguem anar coneixent d’una manera tranquil·la, que sigui plaent i natural, per oferir el benestar que necessita cada un dels infants que formen part de l’Espai Tabalers.

El procés d’adaptació és molt intens. Són moments de canvis, de separacions i de noves coneixences, on les emocions de tots plegats estan a flor de pell.

Permetre, acceptar el plor d’un infant no és gens fàcil i pel contrari, és molt sa, és una expressió més de com se sent. En aquest cas, el seu plor és un indicador del bon lligam que té amb vosaltres, la seva família, i que no us vol deixar per quedar-se amb nosaltres, unes completes desconegudes (…i més després d’haver viscut un temps de pandèmia, on les relacions amb els altres han estat molt reduïdes).

Tot i que encara no ens coneixeu massa, aquests primers dies és clau la confiança que ens doneu, ja que això és el que transmeteu als vostres fill@s i facilita el procés. Gràcies!

Gràcies a la vostra comprensió i adaptabilitat a l’horari (sabem que no és gens fàcil compaginar l’horari laboral amb el familiar), els vostres infants van veient que els torneu a buscar. I a poc a poc, el fet de venir a l’escola, s’ha convertit en una rutina diària i això els va donant seguretat.

Vàrem començar el curs fent dos torns, per tal d’acollir-los millor i, fins i tot així ens faltaven mans!!! . Molts necessitaven una falda en exclusiva o bé estar drets amb una de nosaltres, lluny d’altres infants. D’altres rebutjaven el nostre consol i preferien quedar-se a la porta esperant-vos o, hi havia qui, estirat al racó dels matalassos, mig adormit s’ho anava mirant tot des de la distància. Procurem respectar el que cada infant necessita, la manera, el temps, l’espai -perquè tots som diferents-, per tal de facilitar i ajudar-los en aquest camí d’adaptació.

A mesura que van anar coneixent-nos i van anar agafant confiança amb nosaltres, vam allargar l’horari fins a trobar-nos tots junts: -Quantes cares noves i quants infants!

La veritat, és que el procés està anant molt bé i, malgrat que en el moment d’acomiadar-se potser encara us fan saber que preferirien quedar-se amb vosaltres, no impedeix que, una vegada marxeu, es trobin a gust a l’espai.

I arribat aquest moment, és quan les vostres filles i fills, si poguessin, potser ho escollirien tot: venir a l’escola, amb vosaltres a dins, les propostes de joc, els companys i també a les educadores!!!

(Cliqueu per veure més imatges)

Això sí, com és normal, perquè encara són molt petits, cap a les 11:30h van apareixent moments d’enyorança, de cansament, de son o de gana… I és quan el fet de compartir la falda de les educadores amb més d’un infant els costa a més d’un i agraeixen molt que els vingueu a buscar abans de les 12h.

Com veureu a les imatges, les llàgrimes dels primers dies van deixant pas a la curiositat per descobrir nous objectes, per iniciar un joc. S’han anat desprenent de les nostres cames, dels nostres braços que els acollien i han començat a conquerir l’espai. (I nosaltres hem pogut començar a fer les primeres fotos que, ara per ara, no ha estat fàcil 😉 )

La majoria ja se senten segurs per explorar amb tranquil·litat els diferents racons, sabent que trobaran la nostra atenta i amorosa mirada que els acompanya, la nostra presència.

Aquests primers dies, qui més qui menys, s’ha sentit atret per un objecte que li ha cridat l’atenció més que un altre. Trobar aquest objecte, recuperar-lo cada matí de ben segur que també els ha ajudat a fer lligam amb l’espai, amb els companys i amb les educadores.

Així doncs, la Martina D. es fa un tip de pujar i baixar de la tarima, la Isona està enfeinada fent passar les tires de les cadenes pel forat de les cadires, el Thiago abraça amb delicadesa les nines i el Víctor pica amb objectes sobre diferents superfícies.  Mentre el Marc fa girar la roda d’un carretó, el David ho fa amb les tapes, la Nora apila les peces de fusta i la Leire remena moneders amb targetes. I si la Tanit explora els objectes de la panera dels tresors, la Martina B. ho fa amb els contes.

Ja hem observat com aquest joc ha anat evolucionant… i això ja us ho explicarem el pròxim dia!!