Acabem el curs 20-21. Ha estat un curs que iniciàvem de forma diferent però que amb la predisposició de les famílies (gràcies per la vostra entesa i col·laboració) i sobretot amb la il·lusió de tot@s (en especial la dels infants al créixer i anar descobrint el món tal i com ho fan) hem gaudit i compartit amb molta satisfacció.
El infants del grup de l’espai Enxanetes és una generació ben especial i és que es tracta d’infants nascuts en plena pandèmia o que tenien tan sols 1 o 2 mesos de vida quan vam ser confinats a les nostres llars.
Aquesta situació que hem viscut darrerament ha estat ben estranya i ens ha canviat molt el dia a dia que teniem just no fa tant. Ens ha estat complicat, dur i feixuc, en molts àmbits, un d’ells, en quant a relacions socials, que s’han vist molt i molt restringides.
Però des de l’espai Enxanetes, compartint la quotidianitat amb infants d’aquesta generació al llarg de tot aquest curs, ens sentim gratament sorpreses i ilusionades d’haver percebut que aquesta sensació no hi és en els infants.
Serà que han nascut veient mascaretes…
Què important és un somriure, però certifiquem que una mirada també el transmet, i comunica molt!
Serà que estar a casa els agrada…
En el primer any de vida hi ha grans canvis i progressos, però cal primer cobrir bé les necessitats bàsiques. Els primers mesos de confinament, quedar-se a casa podia permetre seguir i conèixer fàcilment els tempos i ritmes dels infants i, probablement, al tenir temps i poca activitat alternativa, ha permès poder fer-los sense presses i a consciència…beneït temps!
O sobretot, serà que el que més necessiten -l’atenció, l’afecció i l’estima- com no, segueix en les seves llars i cap virus ho pot evitar…
Els infants necessiten ser estimats, sentir-se emparats i formar part d’un grup. Això els empodera per avançar, descobrir i seguir creixent i desenvolupar-se de forma cada cop més autònoma. De moment, en aquestes etapes, han de descobrir-se ells mateixos, per adonar-se de l’entorn més immediat… i tot això, certament, és possible de mantenir.
Gràcies infants, per fer-nos oblidar la negror del moment, per, tot i la conscienciació de la delicadesa del moment, fer-nos adonar que això no ens pot privar de continuar amb la màxima il.lusió. Perquè els infants s’ho mereixen, perquè ells estan aliens a la situació, que per nosaltres és anòmala, però per ells, és la que és, l’única que coneixen!
Passeu un grandíssim estiu. Gaudiu molt en família, seguiu descobrint el món amb tanta curiositat i, als adults, seguiu gaudint acompanyant-los en les seves descobertes, que al vostre costat són encara millors!
Aquí ens retrobem al setembre, amb mascareta o no, però amb un grandíssim somriure segur!!
MOLT BON ESTIU!
