Arriba el moment de fer un comiat a un curs estrany i diferents circumstàncies que ens han fet anar creixent i gaudint del dia a dia a l’escola amb els vostres infants. Alguns, fa dos anys que ens vàreu donar l’oportunitat de compartir amb vosaltres la felicitat de veure créixer els vostres infants. I, d’altres que ens heu fet partícips des d’aquest curs.
Hem passat moltes estones amb els vostres infants a l’espai Capgrossos, i amb alguns també el curs passat a l’espai Oques. Hem pogut, mica en mica, conèixer-los i esbrinar i saber quines eren les seves necessitats, hem après amb ells les seves maneres d’expressar-se. Hem pogut veure com han anat experimentant amb les mans, amb els ulls, oïdes, amb tots els seus sentits. Amb alguns hem viscut les seves primeres passes, d’altres ens sorprenien amb les seves paraules i sons. Però sempre des d’un punt de vista d’acompanyament i admiració.
Com bé sabem l’etapa dels 0-3 anys està plena d’emocions intenses i angoixes, i plors i somriures i esbarjo i límits i proves. És per aquest motiu que considerem que cada curs que passa i, amb cada infant que passa, aprenem d’ells. És un aprenentatge bidireccional i que ens agrada i estem agraïdes d’haver pogut formar part de les seves vides.
És ben cert que aquestes vivències en aquestes edats… potser no es recorden per sempre, però estem ben segures que entre petits i grans, escola i famílies hem fet tot el que estava a les nostres mans perquè l’objectiu de que els vostres infants siguin feliços. I és que aquest sempre ha estat el nostre objectiu principal: que totes i tots vinguessin i estiguessin contents i feliços de venir a l’escola. I, aquesta fita l’hem aconseguit de ben segur!
Gràcies, una vegada més, per deixar-nos viure, veure i sentir amb vosaltres i al costat del Joel, Francesc, Aleix, Martín, Àlex, Ruth, Índia, Greta, Biel, Quim, Eloi, Roger, Abril i Max.
Nois i noies, infants de l’espai Capgrossos: Molta sort i us desitgem que tingueu tota la felicitat possible en aquesta nova etapa que comença. Nou espai, noves amigues i amics, noves mestres… Teniu nous reptes a superar i, de ben segur us en sortireu!
Cliqueu aquí per veure més imatges
Ens agradaria compartir amb vosaltres una cançó que evoca clarament l’essència de la infància i del que ens agradaria que visquin els vostres infants… que tant ens ensenyen..
https://www.youtube.com/watch?v=8Ti1N9ECSXk
Que tu ferocidad me deje huella,
Que ahuyente mi maldad
Y aleje bestias.
Que ponga en su lugar pura inocencia,
La que hoy cubre tu cuerpo,
Sin darte cuenta.
Que hable sin pensar las consecuencias,
Que digas tu verdad,
aunque lluevan piedras.
Que no pierdas esa fe
Que hoy es eterna,
Esa forma de no ser consciente de ella.
Que tu curiosidad no desaparezca
Y crezca como lo hacen ahora tus piernas,
Las que te llevarán tan lejos como quieras,
Comiéndote la vida a manos llenas.
Bienvenida a casa,
Pequeña gran revolución,
Que con tus pasos marcas un nuevo rumbo
en dirección a nuevas montañas que parecen menos altas
Con cada palabra que nace en tu garganta,
pequeña gran revolución.
Que nadie ose jamás fijar tus metas,
Que sepas observar y no ver a quien no debas,
Que aunque me encuentre lejos,
Me sientas cerca.
Que la distancia que hay entre nuestras fuerzas,
Se hará siempre tan ridícula
Y tan pequeña,
Mientras los dos sigamos las mismas estrellas.
Y aunque vueles lejos,
Tan alto que no puedas vernos, te esperamos dentro,
Siempre habrá un techo.
Bienvenida a casa,
Pequeña gran revolución,
Que con tus pasos marcas un nuevo rumbo
en dirección a nuevas montañas que parecen menos altas
Con cada palabra que nace en tu garganta,
pequeña gran revolución.
Així que gràcies petites grans revolucions per mostrar el món des d’una altra mirada i aprendre de vosaltres.
