Fa una mica més de 5 mesos que ha començat el curs. Al setembre els infants que començàven a l’espai Enxanetes tenien entre sis i vuit mesos i per ells era el primer espai diferent al que restaven, així com també per primera vegada coneixen uns nous adults diferents als de casa, i s’enfrontaven alhora a la novedosa situació de compartir amb altres infants de similar edat i interessos. Tot un repte!
Estem de ple en el segon trimestre i, amb aquest temps, a l’espai es copsa, entre els infants, noves situacions promogudes a partir del coneixement mutu entre ells i elles, familiarització de l’espai i el context de l’escola i pel moment vital que es troben els infants.
El Roger, el Nil i l’Arnau es coneixen ja molt i no només es senten còmodes en l’espai sinó que comencen a interactuar entre ells amb el joc (a vegades s’imiten perseguint-se tot gatejant o corrent d’un lloc a l’altre i rient o bé imitant-se amb els sons i crits), observant què fan els altres i acostant-s’hi per a imitar-ho (com quan amb un infant iniciem algun joc de falda, a vegades els altres aturen la seva activitat per observar-ho i, si es dona el cas, s’apropen per a ser també actius en el joc) o fins i tot han començat a tenir els seus estira i arronsa de provocacions per algun objecte que, de moment, no ha anat massa lluny i s’arreglen bé entre ells.
En aquest segon trimestre, a més, el grup s’ha ampliat amb l’Elena i el Quim, que curiosament tenen la mateixa edat que la resta de companys tenien aquell setembre.
Amb ells tornem a recuperar la situació passada fa uns mesos: familiaritzar-se amb el nou entorn, nous adults i sobretot compartir amb altres infants de similars necessitats i, de moment, encara no massa coneguts.
Encara en periode d’acolliment, però tant el Quim com l’Elena van acceptant bé la situació, gràcies també a fer-ho a poc a poc i donant-los-hi comprensió i suport a l’adaptació que estan fent, i és que és molta feina la que han de fer i estan fent!
La incorporació dels dos nous companys, curiosament no va suposar, els primers dies, cap novetat pels tres “veterans” i és que no els prestaven massa atenció -tret de tafanejar què feien quan eren sobretot a la nostra falda- i, de fet, ni uns ni altres mostraven intenció d’interactuar entre ells: probablement pel fet de la diversitat d’edats i, per tant, d’interessos… i és que mentre uns estan en plena explosió de moviment i desplaçament i els objectes esdevenen cada cop més una part diferenciada d’ells, els altres dos tenen molta feina descobrint els objectes més propers i sobretot a ells mateixos i les possibilitats del seu cos en quant al moviment!
