Benvolgudes famílies enxanetes

Des de l’espai Enxanetes, on s’hi troben els infants més petits de l’escola, us donem la benvinguda.

Com veieu  som el grup més tardà a fer-ho i és que encara no hi ha el grup complet. Al setembre vam començar únicament amb la Laia i el Pau, recentment s’han incorporat  l’Arnau i el Joel, que amb 4 mesos és l’infant més petit del Gegant del Pi. I els  propers dies esperem l’arribada del Jan. I acompanyant als vostres fills i filla en aquesta nova etapa que comencem totes plegades,  hi som la Idèlia i la Pepi . I ho fem amb molta il·lusió.

Els primers dies a l’escola són especials i delicats. Estem en ple procés d’adaptació:  coneixent-nos infants, famílies i educadores i creant vincles;  coneixent  els  espais, els objectes, els sorolls; coneixent el moment evolutiu de cada infant , els seus interessos i les seves necessitats; intentant respectar-les i satisfer-les  el màxim possible per tal  d’aconseguir el benestar, la confiança,  la tranquil·litat i la felicitat dels vostres fills i filla. I de retruc la de totes nosaltres.

Des dels primers dies la Laia, el Pau , l’Arnau i el Joel  s’han mostrat força tranquils i confiats tant amb les educadores, acceptant els nostres braços; com amb l’espai; amb ganes d’explorar l’espai,  els  objectes,   han mostrat  curiositat pels companys i les companyes  (mirades, somriures, apropaments…).  El moment més complicat   per alguns està sent l’hora de dormir.

La Laia asseguda davant la panera dels tresors va agafant objectes d’un a un: els observa, els toca, se’ls posa a la boca i els deixa fora la panera. Quan en troba un que fa soroll s’emociona, el sacseja amb força i somriu.

El Pau mostra  interès per explorar l’espai, es desplaça gatejant d’un costat a l’altre,  busca elements on agafar-se per posar-se dret i aprofita per fer passes. 

L’Arnau assegut davant la panera dels tresors va agafant objectes un a un: els observa, els toca, els mou i després els deixa fora de la panera. De seguida busca els nostres braços perque l’agafem , sembla sentir-se més tranquil i segur.

El Joel estirat al matalàs observa el sostre, somriu, va jugant amb les seves mans i respon amb un somriure a les nostres mirades i paraules.

cliqueu aquí per veure més imatges

Agrair-vos la confiança que ens esteu fent, famílies i infants ens ho esteu fent fàcil, gràcies.

Tenim un curs per endavant per compartir experiències, aprenentatges, emocions… això tot just acaba de començar!!