Aprenentatges que passen al pati

Al llarg de tot el curs, sortir al pati és una rutina diària molt esperada per la majoria dels infants. Molts d’ells i elles es troben més a gust a l’exterior i els hi dona una llibertat que a l’interior no la poden trobar, per les circumstàncies de l’espai, i també el contacte directe amb la natura que els aporta grans aprenentatges i grans beneficis.

Cliqueu aquí per veure més imatges

A l’escola tenim la gran sort de poder comptar amb cinc patis: l’alzina, l’olivera, el til·ler, el mòdul i la gespa. Cada dues setmanes anem canviant, és per això que els vostres fills i filles ja saben el nom de tots, quan sortim els hi diem on anem perquè puguin situar-se/orientar-se i saber cap a on anem: “Avui anem al pati del Til·ler!”
Cada pati ofereix un gran ventall de possibilitats, jocs, habilitats que poden posar en pràctica, destreses per experimentar i en definitiva, maneres de moure’s i transitar. També disposen d’estructures, sorra, gespa, mòduls per enfilar-se i diferents configuracions que això és el que fa que tinguin una gran riquesa per poder posar en pràctica tot allò que els hi passa pel seu gran imaginari.

Al pati de l’olivera poden gaudir d’un petit bosc on s’amaguen, agafen fulles i alhora es van relacionant en petits grups. Una estructura metàl·lica de color blau on pugen, i van fent equilibris. Al costat trobem el pati del til·ler, hi ha una estructura de fusta on poden posar els peus i fer equilibris i juntament ho fan amb caixes de fruita, un arbre que poden pujar i els hi encanta moure’s les seves branques i després el forat d’un arbre que allà s’inventen mil i unes històries. El pati del mòdul i la gespa està delimitat per jardineres que deixen un petit espai per on es comuniquen i així poden decidir lliurement a quin pati prefereixen jugar. Des d’enfilar-se al mòdul per baixar pel seu tobogan fins a travessar amb les bicicletes pel pont o buscar un racó més tranquil on mirar contes. I finalment el pati de l’Alzina on les escales i la rampa són les grans protagonistes del seu aprenentatge motor, així com el petit passadís boscós que els porta fins a un tancadet més enlairat.

Fer vida a l’exterior és vital pel creixement harmònic dels infants, ja que es posen en marxa tots els seus sentits!!

“A la natura desenvolupes unes “metacapacitats” lligades a la llibertat, el risc, la confiança, la relaxació, que no es poden aprendre enlloc més”
Heike Freire