Com sabeu el passat dimecres 15 de març els infants més grans de l’escola vam anar al teatre… però això no només va significar anar a veure un espectacle, era molt més: suposava, entre d’altres, sortir de l’escola en grup!
(Cliqueu aquí per veure més imatges)
Als adults ens pot passar per alt aquest fet, però als infants, quan ja estan familiaritzats a l’escola, venir-hi els representa una seguretat que pot perfectament trencar-se en el moment en què, amb el mateix grup i en horari escolar, travessem la porta del recinte i sortim al carrer! Una situació nova i extraordinària, que es fa amb els de casa i no amb el grup de l’escola: “i els familiars on ens trobaran?!”
Per aquesta raó, a l’espai Castellers vam començar a treballar el tema un mes abans de la sortida al teatre.
El primer va ser, en estona de xerreres en el tastet, treure el tema dels passejos, del carrer, de vigilar amb els cotxes… hi ha qui participa més activament, explicant què fa o històries passades. D’altres tan sols escolten. I en el nostre torn, vam llençar la proposta de fer un passeig amb la corda quan estiguéssim preparats.
La presentació de la corda va ser tot un èxit, ara bé, quan anem amb la corda hi ha 3 normes que hem de seguir perquè tot vagi bé i puguem gaudir tot@s de l’objectiu que volem (el passeig, anar al teatre…): no ens podem deixar de la corda fins que ho diguem, no molestem al del davant i si a algú li cau una sabata o es cau, ens aturem tot@s i sense deixar-nos anar, ens esperem que el company o companya estigui llest/a per continuar.
Així que expliquem bé les normes i comencem a practicar agafant-se cadascú en una de les tires de la corda. En aquest punt, i per emfatitzar de seguir les normes, recordem la història que tantes vegades hem explicat a Castellers, del ratolí en el conte de “la mare Rateta”, que, en no fer cas a la mare i marxar de casa, es perd i està molt trist i espantat. Sortosament, el ratolí acaba trobant a la mare amb l’ajuda de l’esquirol, però hauria anat molt millor si hagués fet el que la mare li demanava i que era millor per ell. De nou, s’evidencia el gran recurs que suposen els contes i les seves històries, i és que el ratolí, la mare Rateta i l’esquirol són personatges ben coneguts pels infants del grup, i en aquest moment, els infants poden connectar-hi molt directament.
L’experiència va tan bé que, de l’espai, sortim al passadís… i llavors al pati! Van tan emocionats i concentrats que els proposem d’anar a donar una volta per l’aparcament. Aquí algun infant es comença a neguitejar, i és que ja sortim una mica del recinte, i per això tornem a avisar que només donem una volta i tornem a l’escola.
Un dimarts que tenim l’ajuda de la Berta, tornem a proposar de passejar amb la corda, i avui remarquem bé que sortirem, però que tornem a l’escola, perquè els familiars ens esperen allà. D’aquesta manera els infants que es preocupen més, sembla que els tranquil·litza escoltar resposta als seus neguits, encara que puguin continuar estant descol·locats en viure-ho per primer cop.
Altra vegada és tot un èxit i agraïm molt als infants que ajudin tant. I el passeig acaba sent fins al parc de l’estació! Que bé! Allà ens hi estem una estoneta jugant al parc tancat i finalment tornem cap a l’escola. Els infants que els angoixava de sortir, confirmaven de nou que el que els hi dèiem era cert, i en superar un nou repte s’empoderaven i es mostraven feliços.
I finalment arriba la setmana que anem al teatre, i de nou una oportunitat per un nou treball: ara la concepció espai-temps, i és que a principis de setmana els parlem amb termes com “aquesta setmana anirem al teatre”, el dia abans concretem amb “demà anirem al teatre”, el dimecres és el dia assenyalat: “avui anem al teatre!”, i la resta de setmana ens serveix per recordar el que vam fer i on vam anar!
Ja veieu, una activitat molt rica més enllà de l’espectacle en si, que us hem de dir va ser molt bonic!
