Ja fa dies que anem observant que els infants busquen espais on satisfer la necessitat d’amagar-se, sols o en petit grup. Qualsevol espai pot ser un bon lloc on desaparèixer als ulls de l’adult i de la resta: dins el bressol de les nines, rera una cortina, dins la cabana del pati, entremig de les branques del til.ler, sota la lona protectora del sorral, cobrint-se amb unes robes, desmuntant el llençol del matalàs…
I és que es troben en un moment evolutiu on presenten un gran interès per cobrir-se i amagar-se ells mateixos i també els objectes. A través del seu moviment i de la interacció que fan amb els espais, els objectes i els altres infants van aprenent…és a dir aprenen tot jugant!!!
Al mostrar-nos amb tanta evidència aquesta motivació per amagar-se vam decidir oferir-los un parell de caixes de cartró enormes enganxades entre si, amb una porta d’accés, unes finestres, i fins i tot una petita teulada. A ulls d’algun infant era tot un castell i la majoria es van deixar seduir per la curiositat d’entrar-hi, obrir-ne les finestres, amagar-se de la resta…
I dia rera dia aquest castell es va anar transformant mentre s’anava trencant pel seu ús…i així va passar de castell a caseta, de caseta a apartament, i d’apartament a “enderrocament”. I amb aquesta transformació el joc es va anar adaptant i adquirint noves formes. De ser un munt d’infants els que estaven a dins el castell, al reduir-se l’espai va propiciar que es trobessin en grups més petits, generant converses i interaccions diferents. De cop i volta era un lloc ideal per a mirar-se un conte amb tranquilitat, per estirar-se a descansar, o fins i tot tapar-se amb el mateix cartró com si fós una manta.
Cliqueu per a veure més imatges
Al pati també vam posar un parell de caixes unides entre si amb diferents accessos d’entrada i amb una finestra que comunicava per dins. Les possibilitats d’entrada i sortida eren infinites i el factor sorpresa era màxim: els infants que estaven a dins decidien tancar la porta, però s’apropava algú que la obria i tot eren grans crits d’emoció; treien el cap per la finestra interior i descobrien qui hi havia amagat a l’altra caixa…
En essència el joc que ha generat aquesta proposta amb cartrons és el de satisfer la necessitat que tenen els infants d’amagar-se: amagar-se per desaparèixer, amagar-se per tornar a aparèixer…
