A gaudir de l’exterior!

El primer contacte que els infants van tenir amb l’exterior va ser durant el procés de familiarització. Prèviament, vam pensar que si el temps ens ho permetia i els infants estaven còmodes… perquè no aprofitar l’aire lliure per començar el curs? No ens passàvem tota l’estona, però sí que ens agradava començar a fora i si veiem que necessitaven entrar al cap d’una estona ho fèiem, depenent del grup i les necessitats.

Respecte a l’organització de sortir a l’exterior no tenim normes, hi ha dies que sortim a mig matí, dies que sortim al migdia i dies que sortim a la tarda. La manera de fer té molt a veure amb les necessitats que tenen els vostres fills i les seves  preferències. Sortim amb tres o quatre infants i la resta es poden quedar a dins per continuar amb la migdiada, amb un ambient més relaxant, amb les seves descobertes, amb els seus interessos…

Una vegada anticipem la sortida, que ja ho tenen molt integrat, ens dirigim primer nosaltres cap a la porta i ells van sortint de diferents maneres: la Mariona caminant, el Sega i el Lucas gatejant, L’Ona si està dormint en el cotxet, o a coll de la mateixa manera que el Bruno, el Fily, la Teresa i l’Aleix.

Ara que ja fa més d’un trimestre que estem a l’escola i estem tots i totes més situades, l’exterior es gaudeix d’una manera diversa.

                                               

Cliqueu aquí per veure més imatges

Experimenten amb els mòduls tous entrant-sortint i a vegades es queden al mig sense poder passar o interessats amb les pilotes, un altre ús que fan d’ells és per recolzar-se i no caure, per pujar a sobre o fer provatures per estirar-se a sobre. Gategen per una superfície diferent (és tova), es veuen amb altres infants i germans, intercanvien somriures, agafen la sorra amb les mans, les fulles del terra, els branquillons caiguts dels arbres, treuen les males herbes que surten a terra i les observen. També aprofiten les baranes del pati per posar-se drets i a la vegada  juguen amb el seu equilibri i coordinació.

Un sense fi d’oportunitats que els ajuda en el seu desenvolupament integral i en els seus nous aprenentatges per continuar evolucionant i per entendre cada vegada millor el món que els envolta. 

“Estar a l’aire lliure (almenys tant temps com el que passen dins), en interacció directa amb la vida, hauria de ser reconegut (i exercit) com un dret fonamental de la infància, a les nostres societats”

Heike Freire