M’esforçava de valent i volia fer més hores que ningú per demostrar que era prou capaç de fer la meva feina igual que ho faria un home, fins al dia que vaig adonar-me de que era injusta. Vaig entendre que no haig de demostrar res a ningú excepte a mi mateixa.
L’Ana Mir Serra és una de les impulsores de La Selvatana, una granja familiar ecològica amb història des de 1970 que aposta per la producció de llet i derivats lactis ecològics en un entorn respectuós amb els animals i el medi. Amb una trajectòria que combina arrels familiars amb un compromís ferm amb l’agricultura sostenible, Ana continua el llegat familiar tot aportant una mirada actualitzada i compromesa amb la qualitat, la proximitat i la transmissió de valors del sector primari. Us deixem el seu canal de YouTube i un post del seu Instagram on reflexiona sobre aquests temes, no deixeu de seguir-la!
Vegem què respon a les preguntes plantejades pels alumnes del nostre CFGS.
- Quin consell donaries a noies joves que vulguin dedicar-se al teu sector?
Els diria que parin atenció a com passa el temps mentre treballen. Abans de ser pagesa vaig estar treballant d’ambientòloga, i tot i que no era una feina que em desagradés gens, no hi havia manera de fer avançar les agulles del rellotge. Diria que aquí rau una mica el secret per saber si realment estàs en el bon camí, busqueu la manera de treballar d’allò que us fa desitjar que el dia tingui més hores, per poder-les passar dedicant-vos al que us fa felices.
- Creus que la formació acadèmica és imprescindible per dedicar-te a la teva feina? Si tornessis enrere, estudiaries el mateix?
No diria que sigui imprescindible, però en molts casos és útil. Tot i que jo en un inici no vaig estudiar res relacionat amb la pagesia, la carrera universitària em va formar com a persona, i em va donar eines i experiències que m’han omplert d’inquietuds, interessos i curiositats.
És important, però saber que en aquest sector la formació ha de ser constant. Nosaltres no parem d’apuntar-nos a cursos, formacions i xerrades per aprendre’n més i ser més bones en la nostra feina, per desenvolupar un sentit crític i estar al dia dels avenços dins el sector.
- Has hagut de demostrar més la vostra vàlua pel fet de ser dona?
Al principi sí. M’esforçava de valent i volia fer més hores que ningú per demostrar que era prou capaç de fer la meva feina igual que ho faria un home, fins al dia que vaig adonar-me de que era injusta. Vaig entendre que no haig de demostrar res a ningú excepte a mi mateixa. Si us serveix, compartim aquesta afirmació i recordeu-vos-la sempre que ho necessiteu.
- És fàcil combinar aquesta feina amb la vida personal?
Sincerament, no veig clar el límit entre aquesta feina i la vida personal. A parer meu, quan tries aquest ofici estàs decidint també quina serà la teva manera de relacionar-te amb l’entorn natural, amb els aliments que omplen la teva taula, a quin ritme caminaràs quan vagis a la ciutat, quines marques de bronzejat tindràs després dels dies de més sol… Diria que per sentir que tot va com ha d’anar, el que forma part de la vostra vida personal ha d’estar en harmonia amb la vostra feina.
- Has tingut referents femenins?
Quan conec dones al capdavant de l’ofici familiar sempre em fa una il·lusió especial, però la meva mare és i sempre serà el meu referent en qualsevol dels àmbits
Comentaris recents