Penso que només pel fet de ser dona, en qualsevol aspecte personal i laboral, has de demostrar molt més la vàlua que un home i se’ns exigeix molt més. Dit això, només fa 4 anys que em dedico a la comunicació del vi i tinc la sensació d’haver arribat a la professió en un moment dolç en aquest sentit, en el qual ser dona m’ha afavorit en certes ocasions, doncs hi ha un moviment de canvi real i el talent femení s’està valorant.
Laura Serrano López és comunicadora i sommelier, nascuda a Girona. Després d’una trajectòria professional en el sector de la banca, va donar un tomb a la seva vida formativa amb un Diploma de Sommelier i la certificació WSET 3, combinant avui la seva passió pel vi i la comunicació. Des de Cadaqués, canalitza el seu projecte Los Vinos de Laura i col·labora amb mitjans especialitzats per acostar la cultura del vi a tothom amb una mirada pròpia, fresca i didàctica que posa en valor la diversitat i qualitat del vi català i internacional. Us deixem l’enllaç al seu canal d’Instagram per poder seguir-la!
Vegem què respon a les preguntes plantejades pels alumnes del nostre CFGS.
- Quin consell donaries a noies joves que vulguin dedicar-se al teu sector?
El primer consell que donaria a qualsevol persona que vulgui dedicar-se al món del vi és que han de sentir una passió absoluta. Per altra banda, animo de cor a les noies joves que s’hi vulguin dedicar: que no tinguin cap por ni prejudici i que vagin a per totes. Cada vegada més dones estem tenint presència i visibilitat en el sector i, en aquests moments, hi ha grans referents femenines a qui seguir i de qui aprendre.
- Creus que la formació acadèmica és imprescindible per dedicar-se a la teva feina? Si tornessis enrere, estudiaries el mateix?
Absolutament sí a les dues preguntes. Tornaria a estudiar el mateix i segueixo estudiant, perquè no només són necessaris uns estudis inicials sinó que la formació constant és un dels pilars del món de la sumilleria i, més encara, si et decantes per la comunicació i la docència com ha sigut el meu cas. El sector del vi és molt canviant: apareixen cellers nous, vins nous, noves tendències en el mercat, nous hàbits de consum… I has d’estar al dia el màxim que puguis. És com la medicina, t’has d’actualitzar constantment; si no ho fas, estàs fora.
En el meu cas personal, a més, vaig fer el canvi professional als 36 anys. De seguida em vaig adonar que, a nivell d’experiència, no podia competir amb els companys i companyes del sector que feia anys que s’hi dedicaven, per tant em vaig enfocar en diferenciar-me formant-me al màxim i penso que ho vaig encertar. A més, vivim en una època on a través d’internet i una pantalla podem obtenir moltíssima informació per formar-nos de manera autodidacta, per tant, anar assolint coneixements depèn en gran part de les nostres ganes.
- Has hagut de demostrar més la vostra vàlua pel fet de ser dona?
Aquesta pregunta me l’he plantejat moltes vegades. Penso que només pel fet de ser dona, en qualsevol aspecte personal i laboral, has de demostrar molt més la vàlua que un home i se’ns exigeix molt més. Dit això, només fa 4 anys que em dedico a la comunicació del vi i tinc la sensació d’haver arribat a la professió en un moment dolç en aquest sentit, en el qual ser dona m’ha afavorit en certes ocasions, doncs hi ha un moviment de canvi real i el talent femení s’està valorant. Tot i així, el sector continua format per una majoria d’homes.
- És fàcil combinar aquesta feina amb la vida personal?
La veritat és que no. La feina és apassionant però crec que no t’hi pots dedicar si necessites conciliar i un horari laboral de 8h a 15h de dilluns a divendres. És un sector molt dinàmic, constantment hi ha fires, esdeveniments, activitats interessants a les quals val la pena assistir i que són lluny de casa teva, que es fan el cap de setmana o els vespres… La passió se t’emporta i constantment es barreja el plaer i la feina, és molt difícil definir quina és la línia que ho separa, i s’acaben fent jornades maratonianes. És habitual, a més, que els sumillers dediquem part de les nostres vacances i els caps de setmana a viatjar a zones vinícoles, visitar cellers, trobar-te amb companys per tastar, conèixer restaurants amb grans cartes de vins… En el meu cas personal, m’ho puc combinar bé perquè no tinc fills ni unes grans despeses fixes cada mes, llavors això em dona molta flexibilitat. Sempre he pensat, però, que si hagués sigut mare mai hagués deixat la feina estable que tenia a la banca i no m’hauria pogut embarcar en aquesta aventura de la vida autònoma en el sector del vi.
- Heu tingut referents femenins?
Jo he tingut dos referents clau en la meva vida professional, els dos son del més alt nivell i els dos són homes: Josep Roca i Ferran Centelles.
En el curs de sumilleria que jo vaig estudiar els anys 2021/2022, de més de 25 docents professionals, només ens van donar classe dues dones! Això ha canviat i de fet jo mateixa n’impartiré una aquest any.
Al haver seguit formant-me, he conegut algunes dones que admiro molt: Audrey Doré, Ruth Troyano, elaboradores que treballen la vinya amb les seves mans, les que han aconseguit ser Màster Of Wine, la màxima titulació existent en coneixement del vi. Per sort, en diria molts de noms de dona referents ara mateix, per tant, és una gran notícia i hem de seguir en aquest camí.
Comentaris recents