Aquest darrer mes de febrer l’alumnat de GES 2 ha realitzat una sortida d’alt valor històric i humà al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya a Sant Adrià del Besòs. La visita ens ha permès constatar que la història i identitat de Catalunya no es pot explicar sense el fenomen migratori.

 

 

A través de les enriquidores i captivadores explicacions d’en Jordi, el guia del museu, hem fet un recorregut sobre les diferents onades migratòries que ha experimentat el nostre territori: dels anys vint, quaranta, cinquanta, seixanta en l’actualitat. L’exposició ens ha permès reflexionar i entendre la duresa de les condicions del procés migratori i la resiliència dels seus protagonistes. Els mateixos que en arribar van habitar les zones de barraques de Sant Adrià, el Camp de la Bota, la Pau, els barris perifèrics de Badalona, entre d’altres.  Aquests assentaments han estat la llavor dels barris que coneixem i habitem avui en dia.

Un dels moments més emotius ha estat entrar al vagó del tren El Sevillano que tenen exposat al museu, una peça real del tren que cobria el trajecte entre Andalusia i Catalunya. Aquest vagó ha estat el protagonista del trasllat de milers de persones que, arribant des de diversos punts de l’estat espanyol, havien de conviure amb la incertesa, el control policial (sovint per enviar-los al Pavelló de les Missions) i la voluntat de tirar endavant. 

 

 

La visita al museu ens interpel·la a tots directament: la memòria històrica col·lectiva dels processos migratoris passats, que alguns voldrien oblidar, és el mateix procés que es dona en els nostres dies. Canvien els orígens i les rutes, però les motivacions dels que decideixen emprendre el procés migratori, la seva duresa, les pors que implica i les esperances són les mateixes. Es constata, al capdavall, que la història de la humanitat no és més que la successió de moviments dels seus pobles en cerca d’horitzons més favorables: en definitiva, de la migració.