Potenciant les competències científiques, tecnològiques i matemàtiques per tal de promoure la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a la societat, no sols des de les pròpies àrees si no també amb el transversal i global de centre,  fent èmfasi especial en les activitats adreçades a la comunitat educativa.

Amb aquest objectiu, el programa STEAMcat  vol afavorir el desenvolupament de les competències transversals i les pròpies relacionades amb els aprenentatges dels àmbits cientificotecnològic  i matemàtic de l’alumnat pre-universitari.

El marc pedagògic del Pla queda definit segons els recursos a través dels quals provoquem l’adquisició d’aquestes competències, definits en els currículums educatius d’educació pre-universitària (veure punt 2.2, “Marc Normatiu”), l’objectiu dels quals és orientar l’adquisició d’aquestes competències mitjançant la regulació dels seus elements característics: continguts, metodologies i avaluació.

El marc pedagògic sota el qual es reconeixeran els projectes adherits al programa STEAMcat respondran a les següents característiques:

Continguts

Els continguts relacionats amb l’àmbit STEAM, atenent als àmbits curriculars específics que contempla, són identificats, en les diferents etapes, com àmbits associats directament i indirectament per aconseguir els objectius del programa STEAMcat.

En l’educació primària els àmbits associats directament son: el matemàtic, de coneixement del medi, artístic, digital  i amb la col·laboració de l‘equip orientador. Els àmbits associats indirectament: valors socials i cívics, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, lingüístic i educació física.

En l’educació secundària obligatòria els àmbits associats directament son: matemàtic, cientificotecnològic, artístic, digital i amb la col·laboració de l’equip orientador. Els àmbits associats indirectament son: de cultura i valors, personal i social, lingüístic, social i de l’educació física.

Metodologies

Les metodologies didàctiques  associades al programa STEAMcat  es caracteritzen per ser:

1. Significatives i contextualitzades, en quan a que parteixen de la realitat de l’alumnat i dels seus coneixements i experiències prèvies

2. Crítiques, ja que promouen que  l’alumnat analitzi situacions per poder posicionar-s’hi i prendre decisions al respecte, tot avaluant les conseqüències de les seves decisions

3. Actives, ja que fomenten la proactivitat de l’alumnat en la consecució dels seus objectius, és a dir: ser investigador, creador, cercador de solucions,dissenyador, avaluados… i, per això, es treballen i desenvolupen aspectes com la curiositat, la formulació de preguntes, el “tinkering“, la gestió de l’error i de la frustració…entre altres.

4. Aprenentatge centrat en l’alumne, ja que proposen un canvi de paradigma, on el docent passa a ser un acompanyant de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge, un facilitador de bastides, alhora que l’alumnat es fa responsable de la realització (consecució, …) de la seva feina i n’és el seu propi avaluador (i co-avaluador en cas de les tasques realitzades de forma cooperativa i/o col·laborativa)

5. Sostenibles, ja que es promou que les metodologies emprades puguin reproduir-se en diferents situacions, temes, moments….de la manera més sostenible possible

6. Impliquen realitzar tasques a partir del treball cooperatiu i col·laboratiu de l’alumnat (incloent el treball en xarxa), alhora que també individual.

7. Inclusiva i integradora en un sentit ampli , atenent a diferents escenaris i realitats relacionats amb els agents del procés d’aprenentatge i als propis aprenentatges: maneres d’aprendre, maneres de ser, continguts, formes d’expressar imputs i outputs, processos de resolució de problemes,…

8. Alguns exemples de metodologies que compleixen aquestes característiques són l’aprenentatge basat en problemes i l’aprenentatge basat en projectes (ABP), el desing thinking, el design doing,…