La neuroeducació és una nova visió de l’ensenyament basat en el cervell. És una visió que ha nascut a l’empar d’aquesta revolució cultural que ha vingut anomenarse neurocultura. La neuroeducació aprofita els coneixements sobre com funciona el cervell integrats amb la psicologia, la sociologia i la medicina, en un intent de millorar i potenciar tant els processos d’aprenentatge i memòria dels estudiants, com els d’ensenyament per
part dels professors. Francisco Mora és un catedràtic de Fisiologia Humana de la Universitat Complutense de Madrid que en les seves investigacions ens diu que:” En el cor d’aquest nou concepte està l’emoció. Aquest ingredient emocional és fonamental tant per al que ensenya com per al que aprèn. No hi ha procés d’ensenyament veritable si no se sosté sobre aquesta columna de l’emoció, en les seves infinites perspectives. És aquesta realitat la que ens porta a entendre que un enfocament emocional és nuclear per aprendre i memoritzar, i, per descomptat, per ensenyar. I ens porta a entendre que el que millor s’aprèn és allò que s’estima, allò que et diu alguna cosa, allò que, d’alguna manera, ressona i és consonant (és a dir, vibra en la mateixa freqüència) amb el que emocionalment portes dins . Quan això passa, sobretot en el despertar de l’aprenentatge en els nens, els seus ulls brillen, resplendeixen, s’omplen d’alegria, de sentit, i això els empeny a aprendre.” Així serà com, per exemple, es comencin a introduir en el sistema educatiu les evidències disponibles sobre la importància de l’ambient d’aprenentatge i l’ambient d’estudi per a una millor educació.
Com ja hem assenyalat, el que encén l’aprenentatge és l’emoció i, en ella, la curiositat i, després, l’atenció. Però l’atenció no es pot suscitar simplement demandant-la, ni la curiositat tampoc. Cal evocar des de dins del que aprèn, des del cor.
La nostra escola aposta per introduir a les aules, a banda del treball socioemocional de manera transversal en totes les àrees d’aprenentatge, l’experiència de la relaxació, de la presa de consciència o mindfullness, del focusing i altres tècniques: TREVA (Tècniques de Relaxació vivencial a l’Aula).
Allò que és enfocat per la meva atenció pot ser assimilat per la meva consciència. Res no es pot comprendre si primer no és enfocat per la meva atenció. Aquest algoritme tan senzill hauria de ser la primera pedra de qualsevol mètode educatiu. I tan mateix entrenem la lectura, l’escriptura, el càlcul,etc., però la capacitat d’atenció es dóna per suposada. I ens trobem en un temps on el sistema nerviós dels nostres alumnes està
sobre-estimulat des de ben petits (televisió, tablets, video-consoles, etc…) i això fa que els hàbits atencionals siguin fàcilment atrapats per tot allò que els hi provoqui sorpresa, que sigui novedós, dinàmic, que faci pampallugues, etc. però tinguin veritables dificultats per atendre quan el que se’ls planteja no presenta aquestes característiques. Evidentment una bona capacitat d’atenció requereix un sistema nerviós i un cos
relaxat (perquè estan interrelacionats). A tots ens és difícil atendre i concentrar-nos en situacions d’estrés, de cansanci, d’ansietat,… És per això que a l’escola hem fet una aposta per introduir a les aules l’experiència de la relaxació, de la presa de consciència o mindfullness, del focusing i altres tècniques, i per això els i les mestres ens hem format amb una especialista de la UB en les tècniques TREVA (Tècniques de Relaxació
vivencial a l’Aula). A mida que les anem assimilant i interioritzant les anirem posant en pràctica amb els i les alumnes amb l’objectiu d’incidir en el seu/nostre benestar, la seva capacitat d’atenció-concentració i finalment la qualitat de la seva vivència escolar i dels seus aprenentatges. Tant de bo arribem a un nivell de pràctica i de sistematització elevat que permeti- tot potenciant la cohesió social al centre- establir les tècniques TREVA com un dels trets d’identitaris que enriqueixin la personalitat pròpia de l’escola i la seva oferta educativa.
A mida que les anem assimilant i interioritzant les anirem posant en pràctica amb l’objectiu d’incidir en el seu/nostre benestar, la capacitat d’atenció-concentració i finalment la qualitat de la vivència escolar i dels aprenentatges.
Podeu veure algunes de les activitats que fem a l’escola en el següent video-resum.
