Tot just començo un nou viatge. La vida són canvis i emocions, i m’arriba una barreja d’ambdós. Vull que m’agafis la maneta suficientment fort per transmetre’m seguretat, però suficientment fluix com per deixar-me anar, a l’altre costat de la porta me la tornaran a agafar. Jugaran amb mi i em faran abraçades, però et trobaré molt a faltar. Els teus petons infinits no seran prou i a la nit te’ls reclamaré, m’enfadaré, poder ploraré… no entendre res! Però de sobte, un dia seràs tu qui em demanarà un últim petó davant d’aquella porta que un dia es va obrir, mostrar-me milers de somnis que plegats podrem aconseguir.
